Home TECNOLOGIA PERQUÉ LAS BATARIÁS DELS TELEFONETS DURAN DE MENS EN MENS
PERQUÉ LAS BATARIÁS DELS TELEFONETS DURAN DE MENS EN MENS
0

PERQUÉ LAS BATARIÁS DELS TELEFONETS DURAN DE MENS EN MENS

0

Fòrça personas de totes los païses dison çò de meteis: las batariás dels telefonets abans duravan plan mai qu’ara. Malgrat que la tecnologia siá de contunh a cambiar e que siá plan melhora qu’abans, es vertat que la vida d’un telefonet, a l’ora d’ara, es fòrça mai corta. Abans, per exemple, caliá cambiar lo telefonet sonque cada 10 o 15 ans. Mas uèi lo jorn aquò sembla pas èsser parièr….

Fins a uèi lo jorn, los expèrts tanben afirmavan que, se lo telefonet durava pas gaire, aquò èra per la fauta del proprietari. Es estat dich que l’usatge que ne fasèm es plan long cada jorn, que los aparelhs son plens d’aplicacions o qu’encara son excessivament cargats electricament. Mas la realitat es que i a de factors tecnologics, industrials e comercials que butan a comprar de nòus telefonets en luòc de far durar mai longtemps los que ja avèm.

La vida de la batariá

La batariá es çò que confirma la fin d’un telefonet. Fòrça telefòns an de batariás de liti. Mas lo liti patís cèrts damatges amb lo temps. E l’usança. Cada còp que lo telefonet es cargat electricament, la vida de l’aparelh se redutz.

Una vida normala d’un telefonet correspond aperaquí a 500 o 800 cicles. E pendent aquel temps la batariá poiriá aver perdut entre un 20% e un 30% de la siá autonomia originala. Aquò vòl dire que l’aparelh pòt pas pus gaire durar durant tota una jornada. E que lo cargar electricament mai sovent.

Sklathill/CC

Per ansin, los telefonets patisson una cèrta degradacion, que pòt pas èsser resolguda amb la tecnologia actuala. E cambiar la batariá es plan malaisit. Uèi, i a fòrça telefonets qu’an la batariá integrada al telefonet e doncas es pas aisit de la cambiar. Se de per abans lo proprietari o podiá far, ara cal recórrer a un servici tecnic e pagar car. Per ansin, es preferible de cambiar lo telefonet e pas sonque la batariá.

S’i apond lo problèma de cèrtas actualizacions del sistèma operatiu de l’aparelh qu’ocupan de mai en mai d’espaci e que demesisson l’esperança de vida del telefonet. Fòrça d’aquestas son nòvas e pòdon aumentar lo temps necessari per far çò de meteis.

Aquò vòl pas dire que lo telefonet fonciona pas pus. Sonque que pensam que va pas plan, coma abans. E son usatge es ara pas tant agradiu coma de per abans. Quand arriba pas pus d’actualizacions, l’aparelh es gaireben mòrt tecnologicament.

Tot aquò es pas la celèbra obsolescéncia programada mas una obsolescéncia progressiva. Lo telefonet s’alentís e pèrd de sa foncionalitat. Aquò pòt arribar pr’amor de cèrtas aplicacions, de sistèmas qu’an de besonh de mai de poténcia o cèrtas compatibilitats que despareisson del telefonet amb lo temps.

Quand aquò se passa, pensam que l’aparelh es tròp vièlh. Aquestes darrièrs tempses, los telefonets son plan melhor qu’abans. Mas pòdon pas demorar sens damatge. E se lo telefòn tomba al sòl, avèm un grèu problèma. La prioritat, uèi, es l’estetica e pas cossí lo poder adobar.

Los telefonets actuals son, doncas, mai complèxes e doncas de reparacion mai malaisida. E mai cars economicament parlant. Cada an, los telefòns an mai de camèras, mai de batariá e un melhor dessenh. E totes pensam que son melhors que los telefonets anteriors.

La publicitat afirma que son mai eficients e mai modèrnes. E comparam lo telefonet qu’avèm amb l’ancian. Aquela pression es sonque publicitària. Las entrepresas pretendon que, se cambiam l’aparelh, pagarem mens. E doncas aver un telefonet pendent 5 o 6 ans uèi es una excepcion.

Contunhar d’utilizar lo vièlh telefonet pòt menar, de segur, a cargar son aparelh mai sovent cada jorn e a aver una batariá mens performanta.  E doncas tot condutz a comprar un nòu aparelh. Ne son responsablas las entrepresas mas tanben los proprietaris dels telefonets. La cultura actuala empenh al cambiament.

Cèrta iniciativas vòlon afortir lo drech de las personas a poder adobar los telefonets, a aver mai d’aplicacions o encara mai de pèças per los reparar aisidament. Poder adobar los telefonets o cambiar la batariá es un drech environamental, social e cultural, e aquò dependrà pas de las entrepresas mas sonque de nosautres. Benlèu lo jorn que serà necessari de cambiar los telefonets cada 2 o 3 ans vendrà perque aurem pas volgut aparar aquel drech.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

Fotografia principala: Sklathill/CC

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.