Un des episòdis dilhèu mès susprenenti aué dera istòria dera Val d’Aran siguec quan es arabis crotzèren aquera beròia val en 719 e i demorèren pendent desenats d’annades entà envasir tèrres occitanes situades encara mès ath nòrd. Un hèt que se produsic, segontes diuèrses croniques, pr’amor que i auec ua aliança entre eth senhor dera Cerdanha, e es arabis. Era resulta ne siguec ua conquista rapida der Urgelh, era Cerdanha e era Val d’Aran.
Diden ancianes croniques medievaus dera epòca qu’èra arribada des arabi ena Val d’Aran se passèc solament 16 ans dempús dera sua arribada ena Peninsula Iberica (es arabi arribèren en 711). Era aliança des arabi damb eth senhor de Cerdanha aurie permetut qu’aqueri passèsen lèu es Pirenèus e poguessen arribar enquiara Narbuna en 719.
Era sua preséncia ena val demorarie fòrça temps pr’amor que, segontes era cronica d’Aush, açò demorarie d’aperaquí un sègle: mentre es arabi s’escampilhèren pera Septimània e entath torn des ans 721 entath 723, “es viles e glèises dera Gasconha sigueren des.hètes. Es chormalhes deth Coran, diden aqueres croniques, aurien empodoat era Val d’aran pendent mès de 100 ans”, un hèt terrible tàs crestians aranesi, que sigueren tostemps acaçats.
Eude, sénher de Vascònia
Aqueres madeishes croniques confirmen que solament Eude, Duc de Vascònia, e d’Aquitània, podec hèr cara as arabis. Atau, Eude (650-735), Duc de Vascònia e Aquitània, comencèc a hèr ua sèrie de campanhes que finirien damb era liberacion dera Val d’Aran des arabis. E maugrat que siguec ua liberacion temporau, es armades crestianes vascones contunhèren ena Val d’Aran enquia era expulsion definitiua des armades arabes, un hèt que serie demorat dempús dera sua mòrt. Entà hè’c calguec hèr ua aliança damb un autre senhor feudal europèu encara mès poderós: Carles Martel, rei des francs (pas d’Aquitània) que siguec d’acòrd e comencèc a acaçar as arabis per toti es endrets d’Aquitània e es Pirenèus.
Totun, es ratzies arabes non finiren e encara demorarien bèri ans en airau pr’amor qu’es lutes intèrnes entre es diferenti senhors feudals cristians (Carles Martel e Eude sigueren en guèrra entre eri diuèrsi còps) serien ua hònt de poder entàs arabis encara pendent d’annades. Ara mòrt d’Eude i tornèc a auer un nau espandiment der islamisme en Catalonha e tanben en Occitània e es arabis tornèren a conquistar naui territòris ja liures. Un d’aqueri siguec era Val d’Aran. Er espandiment arabi arribèc enquiath Palhars, Urgelh e contunhèc entara Cerdanha. Es tèrres vesines d’Aragon tanpòc non se’n vederen liures, pr’amor qu’es arabis recorreren tota era arribera der arriu Cinca enquia Ansa e eth convent de Sant Victorian dera Cogulla.
Era relacion dera Val d’Aran damb eth Ducat de Vascònia (e Aquitània) tornarie quan Carlesmanhe restablic eth vielh reiaume d’Aquitània damb eth sòn hilh Loís en 781. Dempús dividic eth Ducat de Vascònia en dues províncies, eth Ducat de Vascònia e eth Marquesat de Vascònia. Eth prumèr siguec situat enes planhères e eth dusau entre eth Garona e eth Bidasoa. Alavetz nomentèc un comandant militar entà protegir totes aqueres tèrres des arabis (e tanben era Val d’Aran) e constituïc era Marca dera Vascònia. Siguec atau qu’era Val d’Aran comencèc ua naua estapa istorica en tot deishar endarrèr era envasion araba qu’auie demorat un pòc mens d’un sègle, solament 70 annades.
Era Redaccion
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita
