Home ISTÒRIA ERA CREACION DES COMTATS DE PALLARS E RIBAGORÇA
ERA CREACION DES COMTATS DE PALLARS E RIBAGORÇA
0

ERA CREACION DES COMTATS DE PALLARS E RIBAGORÇA

0

Era importància dera creacion des comtats, dempús catalans, mès en origina aragonesi (pr’amor qu’eth sòn sobiran ne siguec eth rei d’Aragon) de Pallars e Ribagorça, ena istòria medievau dera Val d’Aran non ei petita. Ei atau pr’amor que, pendent sègles, eth petit territòri aué coneishut coma Val d’Aran, auie apartengut ath Comtat de Tolosa. Totun, ua istòria familiar damb traïsons e assassinats, provocarie era separacion deth territòri aranés deth comtat occitan deth sud.

Aqueri hèts istorics se passèren dilhèu un shinhau mès tard, damb Ramon II.

Atau, e segontes afirme Joan Carles Riera Socasau en eth libe Val d’Aran. Era luta ena termièra, editat peth Conselh Generau d’Aran e que pòt èster trapat facilaments en Internet, era istòria dera Val d’Aran ei intimaments restacada damb era creacion d’aguesti comtats pr’amor qu’era Val d’Aran ère situada laguens d’aqueri e se poirie arribar a díder qu’era sua istòria cambièc totauments des d’aqueth moment pr’amor qu’es decisions politiques se prengueren des d’aqueth moment en eth sud des Pirenèus e non mès en eth nòrd d’aqueres montanhes.

Er arrèrhilh deth Comte de Baiona

Segontes era informacion d’aguest madeish autor en aqueth libe donques era istòria dera Val d’Aran siguec ligada ara de Ramon I, arrèrhilh de Lop Donat, qu’auie eth Comtat mès ath nòrd, en Baiona. Son pair siguec Lop de Bigòrra e sa mair siguec dera casa de Tolosa. E segontes eth cartulari deth monastèri d’Alaó deth sègle XIau era succesion des comdes de Pallars e Ribagorça ei descrita en eth Fragmentum Historicum.

Aguesta ei ua cronica dera casa tolosana on se confirmarie qu’er eretatge dera casa tolosana arribarie enquia Ramon I per sòn pair, Bernat. E se ditz claraments que Ramon I auie possedit Aran: “En an 827, çò escriuec Joan Carles Riera, Ramon I se proclame comde sobiran de Pallars e Ribagorça e encete era prumèra dinastia autonòma palharesa, independenta des comtes de Tolosa”.

Ramon II de Pallars e Ribagorça moriguec en 920.

A mès, e segontes aqueth madeish cartulari medievau, eth monarca qu’ère per dessús de Ramon I, çò ei díder eth sòn rei, siguec eth rei d’Aragon, pr’amor que n’èren vassaus. Totun, eth hèt que non i auec nat rei d’Aragon enquia er an 1035 (Ramir I ne siguec eth prumèr) e que, istoricaments i auesse ua separacion mès tardiua deth Comtat de Pallars e Ribagorça dera Casa de Tolosa (d’aperaquí er an 872), hèn a pensar qu’aqueri hèts istorics se passèren dilhèu un shinhau mès tard, damb Ramon II, arrèrhilh de Ramon I de Tolosa e que desseparèc aqueri comtats deth comtat tolosan quan eth sòn oncle Bernat aucic ath sòn pair, tanben nomentat Bernat.

A mès, Ramon II de Pallars e Ribagorça moriguec en 920 e aqueres dates situarien era creacion d’aqueri comdats (damb era Val d’Aran) mès pròp dera creacion deth Reiaume d’Aragon que non es hèti passats pendent era vida deth sòn pair-sénher. Totun, que sigueren bèri hèti excepcionaus entara Val d’Aran, que dempús aqueth moment non depenec mès des comdes occitans deth nòrd des montanhes pirinenques. Des d’aqueth moment, es sòns sénhers naturaus demorarien un shinhau mès ath sud d’aqueres montanhes: es reis d’Aragon, que dempús tanben vengueren Comdes de Barcelona.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.