Er arriu catalan Ebre poirie èster lèu astrugat. Laguens deth programa de reintroduccion der esturion en rius europèus, un totau de quate esturions d’arriu transportadi des de Bordèus enquiath vilatge de Sant Carles de la Ràpita entà estudiar se ei possible era tornada d’aguesta espècia en arriu Ebre, desapareishuda aué hè 40 annades.
Era operacion entà amiar es quate esturions – que hèn pròp de 4 mètres de longor – siguec dirigida per Institut entath Desvolopament des Comarques der Ebre e era associacion de conservacion occitana MIGADO aguest dimars e demorèc aperaquí 11 ores.
Siguec ua operacion de maxima dificultat pr’amor qu’es esturions viatgèren pendent mès de 700 quilomètres des deth caplòc dera region occitana de Naua Aquitània enquiara riu Ebre. E calie hè’c lèu.
Quan arribèren ath viatge de Sant Carles de la Ràpita, un vilatge pròp der arriu Ebre, es esturions sigueren introdusidi laguens d’uns tancs d’aigua de 62m3. Ailà seràn pendent un mes e seràn estudiadi per scientifics que vòlen saber se aguesta espècia pòt tornar o non a estar en arriu Ebre. Es esturions seràn isoladi laguens der aigua qu’aurà sau entre 20% e 35%. Non mès, se non poirien morir. Pendent toti aguesti dies es cercaires auràn donades abans de tornar es esturions a Naua Aquitània.
Aguest projècte ei laguens un acòrd signat peth Ministèri d’Agricultura espanhòu e eth Ministèri de Transicion Ecologica der estat francés entara conservacion e reintroduccion der esturion europèu en çò que ja ei coneishut com programa Life MigratoEbre.
Cau díder qu’eth projècte europèu Life MigratoEbre a diuèrses tòques. Entre aguestes i era de sajar era reintroduccion de diuèrses espècies de peishi en arriu Ebre coma era anguila, era lampresa, er esturion o d’auti. Era tòca principau d’aguest projècte internacionau ei ajudar ara diuersitat environamentau deth territòri que i a en Tèrres der Ebre e atau poder reforçar es simbèus d’identitat mès tipics der arriu Ebre, com diuèrses espècies emblematiques que tostemps i auien demorat, e er esturion que n’ei ua d’aqueres. Life MigratoEbre ei laguens eth Plan d’Accion Nacionau Entar Esturion Europèu des annades 2017-2026.
Eth viatge de quate especimèns mascles
Non cau díder qu’eth problèma mès gran laguens aguest viatge serà justaments quan es esturions seràn laguens deth camion. Pr’açò siguec creada ua infrastructura extraordinària. Laguens de cada camion i auie un tanc damb aigua a -2ºC de temperatura. Es tancs auien un diamètre de 2,5 mètres e ua capacitat d’enquia 3000 litres d’aigua.
Pendent eth viatge es esturions aueren ath sòn cant diuèrsi tecnics d’aqueri instituts de conservacion animau qu’estudièren tostemps se quin ère eth nivèu de sau e d’oxigèn e er espaci qu’auien es esturions pr’amor qu’aqueri non podien patir estransi.
Es abitants der Ebre poiràn ara e pendent quate setmanes veir en Internet com se desvolopen es quate esturions laguens aqueri quate tancs que i a en Sant Carles de la Ràpita, en Catalonha. Se tot va ben aqueri o encara d’auti esturions poirien tornar entar Ebre e aguest riu poirie tornar a auer esturions, lampreses e anguiles com se passèc pendent eth passat.
Era Redaccion
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita
