DE DIOXID DE CARBÒNI TRANSFORMAT EN LIQUID

Christian Andreu
0
Una còla internacionala poguèt, fin finala, transformar dioxid de carbòni en liquid en tot utilizar d’electricitat. L’invencion, segon los pròpris cercaires, serà clau pendent lo futur mai pròche a l’ora de reciclar dioxid de carbòni e netejar l’atmosfèra, çò que poiriá èsser una solucion scientifica per la pollucion environamentala actuala. La conversion del dioxid de […]

1918: DE NÒVAS MAPAS PER EURÒPA

Christian Andreu
0
Un sègle enrè los estats ganhants e perdents de la Primièra Guèrra Mondiala signèron divèrses tractats per finalizar amb lo conflicte que cambièron las frontièras europèas, mas tanben mondialas. Los ganhants aprofechèron la situacion per afeblir los perdents e ocupar qualqu’ns dels sieus territòris. Èra defendut lo drech a l’autodeterminacion de las nacions, mas amb […]

LO PERQUÉ DE L’OBESITAT

Christian Andreu
-2
La majoritat de las personas pensem que çò de melhor que poscam far per luchar contra l’obesitat es d’aver una bona dièta e far de manièra aumens setmanièra d’exercici. Benlèu avèm pas pensat que lo problèma del subrepés es dins nòstra estructura genetica. S’aquò foguèsse aital, quora se desvolopèt durant lo long camin de l’evolucion? […]

D’ANTISOCIABILITAT GENETICA

Christian Andreu
0
Benlèu quauque còp a la vida avèm pensat perqué i a personas que son mai antosocialas que d’autras, de segur. E tanben quala ne pòt èsser la causa: l’environament social, çò que se debana pendent la vida? O i a d’autres factors ? E perqué qualques unes son mens antisocials e d’autres pus ? Çò […]

LO NÒU ÒRDRE DEL TEMPS QUANTIC

Christian Andreu
0
Fins uèi lo jorn un dels principals fondaments de la mecanica quantica èra la superposicion quantica, çò es una particula pòt existir en dos o mai estats al còp. Ara, una còla scientifica poguèt demostrar que pas sonque los objèctes pòdon èsser superposats. Atanben o pòt èsser lo temps. Aquela còla poguèt observar que i […]

LO CINEMA MUT JAPONÉS

Christian Andreu
0
En 1868, pauroses de veire lo Japon tombar coma China jos las ambicions dels poders occidentals, los clans de l’oèst del Japon se levèron e metèron fin al shogunat. Aquò menariá lo Japon rapidament a l’establiment d’una nacion-estat e als desvolopaments industrials e tecnologics. La Restauracion Meiji, com’es coneguda, creava una revolucion tecnologica plan favorabla […]

L’OXIGÈN AJUDÈT LOS DINOSAURES A CRÉISSER

Christian Andreu
0
Una còla de paleontològs de l’Institut Basin de Newark, als Estats Units, confirmèt cossí cresquèron los dinosaures fa ara 215 milions d’ans en America del Nòrd. Amb l’usatge d’una nòva tecnica per analisar de gas situat dins lo replanat de Colorado e lo bacin de Newark, confirmèron que los nivèls d’oxigèn de l’epòca, tras que […]

DE MATÈRIA ESCURA ABANS DEL BING BANG

Christian Andreu
0
Segon un fisician teoric, Tommi Tenkanen, la matèria escura auriá ja existit abans lo famós Bing Bang. Aquel tipe de matèria, que l’Univèrs n’es fach fins un 25%, auriá doncas sa origina abans de l’espletament que se passèt pendent la naissença de l’Univèrs. Aquò auriá son efièch sus la posicion actuala de las galaxias e […]

ISTÒRIA DE LA VIDA (3), TANBEN DICHA EVOLUCION

Christian Andreu
0
Pendent lo Precambrian i aguèt fòrça tèrratrems, a mai d’erupcions volcanicas que cambièron per totjorn lo paisatge de la planeta. Lo cendre dels volcans dins l’atmosfèra provoquèt un cambiament environamental drastic: lo clima venguèt plan mai frech e lo glaç envasiguèt la planeta tota. Aquò foguèt la causa dirècta de la primièra granda extincion que […]

L’UNIFICACION ALEMANDA

Christian Andreu
0
Dempuèi fòrça sègles enrè, Alemanha èra estat dividida en multiples estats sobeirans, mai o mens “jonches” amb lo Sant Empèri Roman Germanic, e totes “jos l’obediéncia” teorica de l’emperaire, amb un ròtle mai decoratiu que real. Après lo Congrès de Viena l’an 1815, Alemanha contunhava devessida en mai de trenta estats, mas foguèt creada la […]