Home SCIÉNCIA COSSÍ FAR D’OXIGÈN AMB DE TÈRRA LUNARA
COSSÍ FAR D’OXIGÈN AMB DE TÈRRA LUNARA
0

COSSÍ FAR D’OXIGÈN AMB DE TÈRRA LUNARA

0

Ara es estat descobèrt que lo sòl lunar a de compausants actius que permeton de tresmudar de dioxid de carbòni en d’oxigèn e carburants divèrses. La trobalha es estada considerada tras qu’importanta pr’amor qu’ajudariá plan a explorar l’espaci, almens a bastir de colònias umanas sus la Luna. La descobèrta arribèt après l’analisi d’un exemple de tèrra lunara balhada a la Tèrra per la mission espaciala chinesa Chang’e-5.

Lo sòl lunar a de compausants actius que permeton de tresmudar de dioxid de carbòni en d’oxigèn.

Lo cercaire Yingfang Yao, de l’Universitat de Nanquin e sos collègas an confirmat que se  pòt aver d’oxigèn sonque amb de diòxid de carbòni expirat dels astronautas en mai de tèrra lunara, plan rica en fèrre e titani. Aqueles tres compausants bastarián per crear d’oxigèn en mai d’autres carburants per una futura colònia umana sus nòstre satellit.

De fotosintèsi extraterrèstra

Segon aquò, los umans pòdon far una mena de fotosintèsi extraterrèstra en utilizant aqueles compausants lunars coma catalizadors per electrolisar d’aiga (tanben lunara) en mai del dioxid de carbòni expirat dins l’alenament dels astronautas. Per ansin, aquel dioxid de carbòni serià reculhit e barrejat amb d’idrogèn extrach de l’aiga lunara per crear d’oxigèn, element clau per subreviure sus la Luna.

Lo procès tanben a coma resulta la creacion de metan, que tanben pòt èsser emplegat coma carburant. Aital, e sens utilisar d’energia exteriora (car sonque se fa servir la lutz del Solelh) los umans poirián produire d’oxigèn, fòrça important per una colònia umana lunara. Ara çò que vòl far aquela còla scientifica chinesa es provar se lo metòde fonciona per de missions lunaras chinesas avenidoiras. “

Lo dioxid de carbòni serià reculhit e barrejat amb d’idrogèn extrach de l’aiga lunara.

 “Totes los metòdes prepausats fins ara pels scientifics per crear d’oxigèn emplegavan totjorn de ressorsas d’energia exterioras, çò diguèt Yingfang Yao. Un exemple seriá la Mars Rover Perseverance de la NASA, qu’utilisèt de dioxid de carbòni per crear d’oxigèn, mas aviá una batariá nucleara terrèstra. Nosautres avèm capitat a crear d’oxigèn sens cap d’usatge d’energia exteriora”.

“Lèu poirèm veire cossí se desvolopa l’indústria espaciala. Serà coma pendent l’epòca de l’exploracion del sègle XVII. Alavetz i aviá de centenats de vaissèls sus l’ocean. Sèm a mand de dintrar dins l’Edat Espaciala lèu-lèu e, se volèm explorar d’autras planetas cal aprene a reduire las fonts d’energia exterioras e poder subreviure ailà sonque amb çò que i a sus cada planeta”. L’estudi foguèt publicat dins lo numeric Joule.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.