
Eth sòn prigond esborre era ment de tot. Eth sòn d’ua bona net hè quauquarren mès qu’ajudar-te a sénter-te pausat… Poderie literalaments esclarir era tua ment. Un nau estudi mòstre coma eth sòn prigond pòt ruscar era acumulacion de residus en cervèth pendent es ores de sòn, un procès essenciau entà mantier era salut cerebrau. Es resultats tanben aufrissen informacion sus com es ajudes ath sòn pòden interrómper eth sistèma de “ruscat de cervèth”, en tot afectar potenciauments eth sistèma cognitiu.
Eth sòn d’ua bona net hè quauquarren mès qu’ajudar-te a sénter-te pausat – poderie literalaments esclarir era tua ment. Un nau estudi publicat aguest mes ena revista Cell Press Cell mòstre com eth sòn prigond pòt ruscar era acumulacion de residus en cervèth pendent es ores de sòn, un procès essenciau entà mantier era salut cerebrau. Es resultats tanben aufrissen informacion sus com es ajudes ar eth sòn pòden interrómper eth sistèma de “ruscat de cervèth”, en tot afectar potenciauments era foncion cognitiva a long termini.
Un sistèma d’eliminacion de residus

Es scientifics an sabut qu’eth cervèth a un sistèma d’eliminacion de residus incorporadi, nomentat sistèma glimatic, que circule en cervèth e era medulla espinau entà eliminar es residus. Aguest procès ajude a eliminar proteïnes toxiques que formen plaques restacades a parrabastatges neurologics. Maugrat açò, çò qu’impulse aguest sistèma demorèc pòc clar, enquia ara.
Es scientifics danesi trobèren qu’ua molecula nomentada norepinefrina jògue un papèr clau ena neteja d’eth cervèth en arrats. Pendent eth sòn prigond, eth tronc cerebrau libère petites ondes de norepinefrina apuprètz un còp cada 50 brens. Era norepinefrina provòque qu’es vasi sanguini se contracten, en tot generar pulsacions lentes que creen un flux ritmic en fluid que i a ath torn entà transportar residus.
“Ei coma virar eth lauavaishères abans d’anar tath lhet e desvelhar-se damb un cervèth net”, ditz era autora senir Maiken Nedergarrad, dera Universitat de Rochester e dera Universitat de Copenaga, Dinamarca. “En esséncia, mos preguntam qué impulse aguest procès en tot tractar de definir eth sòn reparador basat ena eliminacion glimetica.”
Per trapar pistes, Nedergaard e era sua còla estudièren qué passe en es arrats quan eth cervèth dormís. En concrèt, se centrèren ena relacion entre era norepinefrina e eth flux sanguini pendent eth sòn prigond. Trobèren qu’es ondes norepinefrines se correlacionen damb variacions en volum dera sang cerebrau, en tot suggerir qu’era norepinefrina desacadie ua pulsacion ritmica enes vasi sanguini.
De contunh, era còla comparèc es cambiaments en volum dera sang damb eth fluxde fluidi cerebraus. Trobèren qu’eth flux deth fluid cerebrau fluctue ena correspondéncia damb es cambiaments en volum dera sang, en tot suggerir qu’es vasi actuen coma pompes entà impulsar eth fluid cerebrau que i ath torn e eliminar es residus.
“Se pòt veir era norepinefrina coma aguest director d’ua orquèstra”, ditz Hauglund “I a ua armonia ena constriccion e dilatacion des arteries, que dempús condusís eth liquid cefaloraquidi a trauèrs d’eth cervèth entà eliminar es productes de residus.”
“Mès e mès persones utilizen era medicacion entà dormir, e ei fòrça important saber s’açò ei san », ditz Hauglund. “S’era gent non arrecép toti es beneficis deth sòn, cau èster conscienti d’açò pr’amor que poguen préner decisions informades.”
Era còla de cercsaires ditz qu’es resultats probablaments s’apliquen as umans, que tanben an un sistèma glimatic, encara qu’açò a de besonh mès pròves. Es cercaires an observat ondes norepinefrines similares, patrons de flux sanguini e flux de fluidi cerebraus en umans. Es sòns resultats pòden aufrir informacion sus com eth sòn praube pòt contribuïr a parrabastatges neourologics coma era malautia d’Alzheimer.
“Ara sabem qu’era norepinefrina condusís ara neteja d’eth cervèth, podem determinar com arténher qu’es persones dormisquen pendent longtemps e de manèra reparadora », ditz Nedergaard.
Era Redaccion