Home DIVÈRSES LOS MAMIFÈRS MEI ANCIANS
LOS MAMIFÈRS MEI ANCIANS
0

LOS MAMIFÈRS MEI ANCIANS

0

Los mamifèrs ovipars, que pòndon ueus, son, dilhèu, los mamifèrs mei rares de tots. E tanben son los mamifèrs mei ancians. Tanben son coneishuts dab lo nom de monotremas e uei solament pòden estar trobats a la region oceaniana.

Uei solament demoran tres espècias d’aquera familha mamifèra; l’ornitorrinc e duas espècias d’equidna; l’equidna de bèc cuèrt e l’equidna de bèc long. Totas tres espècias que demoran uei en Austràlia e Navèra Guinèa. Que son tres espècias que pòndon ueus, e qu’ei plan diferent de çò que hèn las autas 4.400 espècias de mamifèrs, que balhan au monde lo hilh entièr, shens pòndre ueus. Urosament son pas ermafroditas pr’amor que solament la hémia pònd los ueus.

Los equidnas que son mauaisits pontuaument de’us descríver. Qu’an longs bròcs puntuts que protegeishen l’animau e que son parièrs aus pòrcs-espins o los ariçons. Qu’usan las soas longas harpas entà curar lo sòu, los nis de hromigas o los de termits. La lor lenga qu’ei plan longa, e demora dens lo son bèc. Dab la lenga que caçan las presas. La hémia equidna a l’ueu dens ua borsa qu’a au vente. L’ueu s’obrirà aprés dètz dias e la mair que balharà alavetz lèit au petit com hèn autes mamifèrs.

L’ornitorrinc solament demora a l’èst australian.

Ua espècia hèra estenuda geograficament

L’equidna de bèc cuèrt demora en Austràlia e Navèra Guinèa en desèrts, montanhas e tanben de bòscs. L’equidna de bèc long, per contra, solament demora a las montanhas de Navèra Guinèa. Qu’ei màger que l’equidna de bèc cuèrt. Lo bèc de l’equidna de bèc long qu’ei cap acerà. Lo bèc de l’equidna de bèc cuèrt, per contra, qu’ei mendre e dret. La majoritat de las soas presas que son terrèstras.

L’ornitorrinc, d’un aute costat, solament demora a l’èst australian e tanben en Tasmania. Qu’estó descobèrt en 1798 e los cercaires n’ac podèvan pas créder: qu’avèva un bèc long mes tanben pèth, ua coda plana e las patas com an las loiras. Los ornitorrincs que nadan plan, en efèit son mamifèrs quasi aqüatics. La majoritat deu temps qu’ei dens l’aiga en tot cercant presas o entà se neurir. La soa coda qu’ei plan longa e que l’usa, sustot, coma resèrva de greis entà l’ivèrn.

L’ornitorrinc demora en lacs, arrius e fluvis, mes n’ei pas briga facile lo poder examinar a la natura, pr’amor que son mamifèrs nocturnes. Que pòden trobar la presa dab l’ajuda d’ondas electricas que lença lo medish ornitorrinc. Atau trobarà la presa. Lo bèc que recep donc on ei la presa. Tots los movements de la presa qu’ajudaràn l’ornitorrinc a la trobar e la caçar. Qu’ei curiós, pr’amor que, quan caça, l’ornitorrinc a tostemps los uelhs barrats.

Los ornitorincs minjan larvas d’insèctes, vèrmes, petits crustacèus e pas sovent de peissum. Totun, las presas ne son pas menjadas lèu mes que demoran en duas borsas qu’a dens la boca qui’u permeten los poder minjar aprés, quan sia en tèrra seca. Acerà que’us devorarà drin a drin, pr’amor que l’ornitorrinc a pas dents.

Rod Waddingtton/CC.

Atau, ornitorrincs e equidnas que son donc mamifèrs pr’amor qu’an pèth, que balhan lèit aus lors petits, la lor sang qu’ei cauda e an quate patas, mes que son tanben monotremas e aquò que vòu díser que son ovipars, n’an pas dents e sonque demoran en Oceania, on i arribèn com espècias hè, haut o baish, 80 milions d’annadas. Pr’amor d’aquerò qu’estón un deus prumèrs grops de mamifèrs que i avó a la planeta.

La Redaccion

Aguesta cronica suu Ràdio País: https://soundcloud.com/radio-pais/natura-los-mamifers-mei-ancians?in=radio-pais/sets/natura

Fotografia principau: S.J. Bennet/CC.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.