Home Christian Andreu

Christian Andreu

Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

QUÀUQUEI PROBLEMAS CURIÓS

Christian Andreu 0
0
Aviéu coma idea, après la cronica “2025”, de parlar dau darrier nombre promier gigant trobat l’an passat, mai m’es revengut qu’avant la mieuna trepanacion dau mes de novembre aviéu apreparat questa cronica. La vaquí. I Dins un balèti se tròbon exactament 20 dròlles e chatas. Lo promier dròlle dança amé 5 chatas. Lo segond amé […]

ES CONFIRMADA LA PRODUCCION DE TRIPLETS DE BOSONS FÈBLES

Christian Andreu 0
0
Los fisicians del CERN an observada la produccion de triplets de bosons febles. E an anonciat la primièra observacion de produccion de VVZ — una combinason rara de tres bosons vectorials massísses. Coma portaires de fòrça febla, los bosons W e Z son centrals en lo nomenat Modèl Estandard de fisica de particulas. De mesuras […]

LA REVÒLTA CURDA DE 1925

Christian Andreu 0
0
En 1925, los curds protagonizèron una granda revòlta contra l’estat turc. La revòlta tanben es coneguda coma la granda revòlta de Sheikh Said, lo dirigent nacionalista curd que menèt lo movement Azadî e plusors grops locals de Curdistan a luchar contra la nòva república turca. Malgrat que la revòlta foguèsse protagonizada per una majoritat de […]

ERA FÒRÇA LAGUENS D’UN PROTON

Christian Andreu 0
0
Es scientifics an descorbit qu’es fòrces laguens d’un proton pòden arribar a ua pression semblabla ara de dètz elefants en un airau mès petit qu’un nuclèu atomic. Eth descorbiment arribèc dempús de har ua mapa des fòrces que i a laguens un proton peth prumèr còp. E siguec descorbit que i a interaccions sosatomiques qu’expliquen […]

QU’EI DESCORBIDA UA NAUA ESPÈCIA DE TITANOSAURE EUROPÈU

Christian Andreu 0
0
Siguec identificat e classat, peth prumèr còp, un nau genre e espècia de titanosaure que viuec en Hateg, en Transilvania, ua region de Romania. Eth sauropòde viuec en ua isla europèa deth cretacèu hè apuprètz 70 milions d’annades. Eth sòn nom qu’ei Uriash kadici. Era naua espècia viuec ena isla d’Hateg, ua grana isla sostropicala […]

ÈVA LA PRIMERA DONA

Christian Andreu 0
0
Dins la tradicion josieva e crestiana, segon lo libre biblic del Genèsi, la primièra femna foguèt Èva. Probablament lo mite foguèt una adaptacion d’un autre que lo pòble ebrèu coneguèt pendent l’exili a Babilònia al sègle VIn abans de la nòstra èra. S’analisam lo personatge (evidentament mitic) detectam una sèria de premissas fòrça interessantas. Primièrament […]

QU’EI DESCORBIDA UA NAUA ESPÈCIA OMINIDA EN ATAPUERCA

Christian Andreu 0
0
Segontes es scientifics, eth nòm der especimèn trapat (qu’ei un tròç dera part anteriora deth cran) deth nau fossil trapat en Atapuerca non solament serie ua naua espècia diferenta des coneishudes enquiara, mès tanben er ominid mès ancian actuau d’Euròpa occcidentau. Era espècia siguec classada de manèra temporau Homo affinis erectus, çò que vò díder […]

LA FONDA D’ANTARTIDA ALENTIRÀ LO CORRENT ANTARTIC

Christian Andreu 0
0
La fonda de glaç d’Antartida provocarà un alentiment del corrent oceanic mai fòrt de la planeta, lo corrent circumpolar antartic.  Es çò qu’an trapat los cercaires, los quals confirman que la fonda de glaç antartica a d’implicacions globalas. Segon un nòu estudi, aquel corrent serà fins al 20% mai lent en 2050 qu’a l’ora d’ara. […]

ENQUADRAMENT DERA COMARCA DETH COMENGE

Christian Andreu 0
0
Eth Comenge ei aué aquera comarca qu’ei dissenhada en tot resseguir er arriu Garona e que forme part des parçans occitans qu’aueren ua importància significativa ena Edat Mejana, per exemple eth Bearn, eth Coserans, etc., toti eri localizats en ua zòna de cultura occitana e qu’aué ei fòrça francizada. Aguesta francizacion se trape en hèt […]