Home Christian Andreu

Christian Andreu

Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

ANIMAUS MISTERIÓS

Christian Andreu 0
0
Los damans, que son petits mamifèrs erbivòrs dab las mesuras d’un conilh. Que son parièrs aus conilhs, mes las aurelhas e las patas que son hòrt mei cuèrtas. La coda, qu’ei plan petita. Que demoran en Africa e tanben dens daubuas regions deu Pròche Orient. La majoritat d’espècias de daman que demoran en pradas o […]

TUNÈLS PER SALVAR D’ANFIBÍS

Christian Andreu 0
0
Segon un nòu estudi etologic la mortalitat viària dels anfibís davala de mai de 80% se son bastits de passatges sosterranhs per la fauna salvatja.  Aital se pòdon protegir plan d’anfibís coma de salamandras e de granhòtas, pr’amor que devon pas pus crosar las  meteissas rotas. Car aquestas espècias, que ja patisson un grèu declin […]

LAS GUÈRRAS DE RELIGION EN ARIÈJA (1560-1563)

Christian Andreu 0
0
Ditz l’istorian Marcel Boussioux, a la sieuna Istòria de l’Arièja (Lacour, 1999) que los calvinistas de Pàmias, sens cap de luòc de culte, causiguèron s’amassar en una cambra de l’ospital de la vila per escotar messa. Los catolics balhèron l’alarma, los protestants s’armèron, arribèt la panica e una femna catolica foguèt aucida d’una fusilhada d’arcabusa. […]

LO PRIMIÈR SATELLIT QUANTIC EUROPÈU

Christian Andreu 0
0
Lo primièr satellit quantic europèu ja es en orbita. Lo sieu nom: Quick. Quick es lo primièr satellit europèu amb la font d’un sol foton e ara lo faràn servir per veire se se pòt far de comunicacions quanticas seguras de l’espaci estant. La tòca finala es de bastir un ret mondial de satellits quantics, […]

ALGAS TOXICAS AUCISSON ESPECIMÈNS DE MEI DE 200 ESPÈCIAS MARINAS A AUSTRÀLIA

Christian Andreu 0
0
Cèrtas algas toxicas qu’aurén aucit especimèns de mei de 200 espècias marinas a Austràlia. Segon aquera informacion, dada per un hum de mejans de comunicacion anglés, aqueras algas qu’aurén provocat la mort d’un sens nombre de làmias e rajas, qu’aurén acabat a la plaja d’aqueth continent. Segon los prumèrs espepisssaments que i aurén mei de […]

ERA VIDA TERRÈSTRE AURIÁ NEISHUT DURANT UA GLACIACION  

Christian Andreu 0
0
Jamès enquiara es cercaires auien afirmat qu’era vida ena planeta neishec pendent ua epòca heireda, mès naus estudis confirmen qu’aguesta justament neishec durant un des periòdes mès heireds dera planeta e, mès encara, quan tota aguesta ère caperada de nhèu. Aguesti periòdes tanben son coneishudi coma Tèrra bòla de huec. Passèren entre ara hè 720 […]

ALBÈRT, LO MARIT DE LA REINA

Christian Andreu 0
0
L’eleccion de las reinas (femnas dels reis) es estada totjorn fòrça importanta, per l’influéncia que podián exercir suls sieus marits. Mas aquela eleccion es estada tradicionalament mai importanta quand l’eleccion èra pel marit d’una reina. La reina Victòria d’Anglatèrra (1817 – 1901) èra una femna jove, e amb una educacion insufisenta per las siuenas foncions. […]

LA CONQUISTA DE L’AQUITÀNIA IBÈRA

Christian Andreu 0
0
Ne’s cau pas estonar guaire deu títol de l’article, pr’amor qu’ei pas pròpri mes de l’istorian roergàs Loís Puech, que ne parla au capítol deu medish nom de lo sieu libe Istòria de Gasconha (Istòria de Gasconha, 1999). Atau, Puech que confirma dab divèrsas pròvas istoricas que los abitants de l’antica Aquitània èran d’origina ibèra […]

DE FEMNAS DIRIGISSIÁN LA SOCIETAT CHINESA FA 4500 ANS

Christian Andreu 0
0
Una descobèrta revolucionària poiriá tornar escriure l’istòria umana, car es estat trapat que las femnas dirigissián China fa 4500 ans. La trobalha es la resulta d’un nòu estudi sus una comunautat neolitica de Shandong, en China. Ailà, los linhatges mairals èran especialament importants per aquela comunautat neolitica. Fins ara, los istorians assolidavan que las societats […]