Home Christian Andreu

Christian Andreu

Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LOS PRIMIÈRS PINTORS ? LOS NEANDERTALIANS

Christian Andreu 0
0
Un estudi recent  assolida que las pinturas  de la cauna francesa de La Roche-Cotard serián las pus ancianas d’aquel estat e tanben una de las primièras que realizèt l’òme. Mas semblariá que foguèron pas realizadas per de representants de nòstra espècia, mas per de neandertalians. Aital, lo nòu estudi afirma que las pinturas de la […]

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu 0
0
Uèi, non charrrarèm dei matematicas actualas, mai anam remontar dins lo temps fins à l’epòca dau famós Pitagòras e à la sieuna escòla que fasié tota una reflexion formala e mistica à l’entorn dei nombres. Es dich que lo Pitagòras naissèt dins l’isla de Samos, dins la Mar Egea, devèrs 580 av. J.-C., que creèt […]

LA TORNADA DEU BUEU PREÏSTORIC

Christian Andreu 0
0
Ua anciana espècia qu’ei tornada a Portugau. Qu’ei lo bueu mei pròche deu preïstoric bueu nommat ur, qu’adara comença de’s difusar près deu fluvi Coa, a la region deu medish nom au nòrd d’aqueth país. Mes perqué adara los portugués vòlen tornar a aver aquera espècia autant anciana de bueu preïstoric ? “La nosta tòca […]

UNA NACION MISTERIOSA

Christian Andreu 0
0
Los ligurs, atanben coneguts amb lo nòm de legis, foguèron una de las nacions pus misteriosas de l’epòca antica, mai que mai, pr’amor que l’arqueologia poguèt pas gaire confirmar ni la sieuna origina nimai lo temps que demorèron coma nacion abans de l’arribada dels romans. Cossí que siá, es plan sabut que visquèron a la […]

FAUNA ASIATICA (23): L’AGLA FILIPINA

Christian Andreu 0
0
L’agla filipina (Pithecophaga jefferyi) es la màger agla de filipinas e tanben es una de las màgers aglas de la planeta. Aperten a l’òrdre dels accipitrifòrmes e es familha dels Accipitridae. I a pas de sosespècias e es en grèu fandièr d’extincion malgrat las chifas donadas pel govèrn filipin. Lo sieu declin los darrièrs tempses […]

LA TECTONICA DE LAS PLACAS TANBEN PROVÒCA D’EDATS DE GLAÇ

Christian Andreu 0
0
Los cercaires an descobèrt ara que la tectonica de las placas tanben pòt entraïnar de periòdes de glaç. Lo cambiament quimic de las ròcas de silicat es un element clau pendent lo cicle del carbòni. Del mai i a de carbòni dins las ròcas, del mai bas es lo nivèl de CO2 de l’atmosfèra, e […]

LO CAMBIAMENT CLIMATIC E LAS LENGAS

Christian Andreu 0
0
Lo cambiament climatic qu’ei un cambiament reau. Qu’entraina, au còp, de navèths cambiaments sociaus, culturaus, e tanben lingüistics. Qu’ei çò que’s debana en çò deus samis deu nòrd, la nacion autoctòna de la peninsula escandinava e que provocarà tanben de cambiaments pregonds en ua de las soas lengas, lo sami septentrionau. Pr’amor deu cambiament climatic. […]

DE PÈIRAS PER PRODUÏRE D’OXIGÈN A MART

Christian Andreu 0
0
Alendar en d’autras planetas coma Mart poiriá èsser pas pus un sòmi mas plan possible pr’amor de la tecnologia. Lo robot chinés Al Chemist es un sistèma robotizat quimic amb d’intelligéncia artifiala que ja poguèt crear d’oxigèn amb sonque de meteòrs d’aquela planeta. Segon aquò,  un robot quimic amb d’IA pòt cambiar totalament la nòstra […]

COM DEPEN ETH CÈRVI RÒGE DERA CAÇA UMANA

Christian Andreu 0
0
Un nau estudi confirma qu’es cèrvis europèus patissen mès era menaça umana que non era d’auti predators naturaus, com eth lop. Era causa principau ne serie era caça legau o illegau e eth cambiament deth paisatge e deth solèr pr’amor dera agricultura pendent es darrères decades. Açò provocarie un tipe de densitat o un aute […]