Home SCIÉNCIA

SCIÉNCIA

ERA ORIGINA DETH NÒSTE OXIGÈN

Christian Andreu
0
Se pensam qu’era majoritat der oxigèn a coma origina es plantes dilhèu èm confonudi, pr’amor qu’era sua hònt ei fòrça mès anciana e susprenenta. Es animaus respiren oxigèn e lancen dioxid de carbòni entara atmosfèra. E es plantes chuquen aguest carbòni e, ath torn, lancen, un aute còp, oxigèn. Se açò ei vertat, cau pensar […]

COM SIGUEC DESCOBÈRTA ERA ANTIMÀTÈRIA

Christian Andreu
0
Fòrça sciéncies son estades descrites coma estruments matematics. I a còps qu’aqueri estruments son tan poderosi que ajuden a predíder era existéncia de fenomèns desconeishudi coma era antimatèria, descorbida gràcies a ua ecuacion matematica der anglés Dirac. Pr’amor que toti es cercaires diden qu’era sciéncia, tota, son matematiques. Mès encara sciéncies coma era fisica o […]

UNA NÒVA LEI UNIVERSALA

Christian Andreu
0
Es estada descobèrta una nòva lei universala que pòt explicar cossí evolucionèron l’Univèrs, las estelas, lor material quimic e tanplan la quita vida. Lo fach èra pas estat explicat amb la termodinamica o l’eletromagnetisme ni mai l’evolucionisme. E caliá trapar aquela lei s’òm voliá saber cossí agís l’Univèrs. La nòva lei universala es estada descobèrta […]

MAI D’ANS PER VIURE

Christian Andreu
0
Se pensam que dins l’avenidor poirem viure mai d’ans, tanben es una possibilitat que tanben evòcan fòrça cercaires. E la resulta de lors estudis a producha una chifra estonanta. Doncas, quantes ans podèm viure per aperaquí l’an 2100? Aquò es pas brica estonant pr’amor que l’òme viu ara plan mai qu’abans lo sègle XX. E […]

E ARA, UNA ESTACION SOSMARINA

Christian Andreu
0
La comunautat scientifica a decidit de bastir una autra estacion internacionala per melhor estudiar l’environament. Ara, pasmens, serà pas situada dins l’espaci, mas jos l’ocean. Lo sieu nom serà Proteus e serà coneguda coma Estacion Sosmarina Proteus. Proteus foguèt presentada en 2002 per Fabien Cousteau, rèirefilh de Jacques-Yves Cousteau, lo celèbre explorator gascon del sègle […]

LA TEORIA DE CÒRDAS

Christian Andreu
0
Una de las teorias mai usadas uèi per la fisica quantica es la coneguda Teoria de Còrdas, que prepausa una descripcion fisica quantica de tot çò que se debana a l’Univèrs. La sieuna tòca es, a travèrs d’aquela descripcion teorica, unificar totas las autras teorias que vòlon tanben descriure cossí se desvolopa l’Univèrs, inclosa la […]

LO CELÈBRE GAT DE SCHRÖDINGER

Christian Andreu
0
La teoria del gat de Schrödinger es uèi plan polemica. Sovent es mai considerada coma una paradòxa. Totun, es un experiment mental creat pel fisician Erwin Shrödinger en 1935 per explicar quin èra lo problèma de l’Interpretacion de Copenaga de la mecanica quantica. Segon aquela teoria, un gat dins una caissa, e segon l’observaire, pòt […]

LA FIN DELS OBJÈCTES MASSIUS

Christian Andreu
0
Sovent explicar qué dison los scientifics quora afirman un prètzfach nòu es tanplan malaisit. Malaisit pel jornalista mas tanben pel legeire que pòdon, tanplan, comprene pas o res de tot çò dich. E poiriá èsser lo cas de la darrièra descobèrta que los fisicians ara an soslinhat: los objèctes massius de tot l’Univèrs dessapareisseràn. E […]

LOS PERICLES PÒDON CREAR DE FOSFATS

Christian Andreu
0
Un nòu estudi demòstra que los fosfats son de minerals que pòdon èsser creats pr’amor de cèrts evenements naturals, coma de pericles o d’impactes gigantasses. De cercaires de l’Universitat de Florida del Sud an mòstrat aquò mateis après un pericle que i aguèt a New Pòrt Richey, a Florida.  Un fenomèn violent “Quand un pericle […]