Home PALEONTOLOGIA

PALEONTOLOGIA

LA FÀCIA DE PAU MAI MAI CLARA

Christian Andreu
0
Una còla internacionala de cercaires creèt çò que poiriá èsser la fàcia de l’ominid Pierolapithecus catalaunicus, tanben conegut coma Pau. Lo procés amb de tomografia computada cambièt la desformacion de la fàcia de l’ominid pr’amor de la fossilizacion. La resulta foguèt publicada al numeric Proceedings of the National Academy of Sciences. Los cercaires èran de […]

UN NÒU DINOSAURE VALENCIAN, GARUMBATITAN

Christian Andreu
0
Una còla internacionala de paleontologia confirmèt la descobèrta d’una nòva espècia de dinosaure sauropòde que visquèt fa 122 milions en las illas ibericas. Lo nòm causit per la nòva espècia, es Garumbatitan morellensis, e es estada descricha segon rèstas fossilas trapadas a Morella, al País Valencian. La descobèrta ajudarà e plan a conéisser e comprene […]

DESCOBÈRTA L’ESTRUCTURA DE FUSTA MAI ANCIANA DE LA PLANETA

Christian Andreu
0
Es estada descobèrta en Zambia çò qu’es l’estructura de fusta pus antica de la planeta, e qu’a 476.000 ans. Los arqueològs la trapèron a Kalambo Falls, en Zambia, e a pas cap parallel amb d’autras estructuras de fusta abans trapadas de l’umanitat pus primitiva. Per ansin, se pòt considerar ja coma l’estructura de fusta mai […]

ESCANTIMENT PR’AMOR DE LA MORFOLOGIA

Christian Andreu
0
Divèrsas còlas scientificas de mai d’una universitat estudièron cossí foguèt l’escantiment de cèrta espècia  de mamifèr que demorèt ara fa 50 milions d’ans e descobriguèron que los mamifèrs de l’Eocèn, dont los tilodonts, desvolopèron de pichons cervèls que poirián aver estat la causa del sieu escantiment. Per ansin, los cercaires de l’Institut Català de Paleontologia […]

UN ESCANTIMENT MASSIU DE FA SONQUE 13.000 ANNADAS

Christian Andreu
0
Uèi los cercaires conéisson mai las causas que menèron a un escantiment general que patiguèt lo sud californian fa sonque 13.000 ans. Segon semblariá, de fuòcs naturals mas tanben d’autres causats e plan pels umans, aurián provocat un cambiament climatic a la region e un escantiment de fòrça espècias animalas e vegetalas que d’autras regions […]

LA FAMILHA DE T. REX

Christian Andreu
0
De paleontològs an descobèrt de fossils de dinosaures de la familha de T. Rex en Marròc. La descobèrta confirma una plan granda diversitat en aquel tipe de dinosaures en Africa del Nòrd, abans la fin del Cretacèu. E, segon çò que dison, benlèu encara pus nauta qu’en America del Nòrd. Las esqueletas trapadas son parcialas, […]

L’ESPÈCIA UMANA EVOLUCIONÈT EN EURÒPA

Christian Andreu
0
La trobalha de rèstas fossilas d’un monard que visquèt fa 8,7 milions d’ans en çò que uèi es Anatolia suggerís, coma ja o avián fach las descobèrtas d’Hispanopithecus, Pliobates cataloniae e encara Pierolapithecus catalaunicus (dins la peninsula Iberica) de mai en mai que los ancessors ominoïdes de nòstra espècia aurián evolucionat en Euròpa. Aital o […]

UNA GLACIACION PROVOQUÈT L’ESCANTIMENT DELS PRIMIÈRS OMININS EN EURÒPA

Christian Andreu
0
Un nòu estudi afirma que l’escantiment dels premièrs ominins que volguèron colonizar lo continent europèu, ara fa aperaquí 1,1 milions d’ans, aguèt coma causa principala lo clima extrèm d’una glaciacion. L’estudi es basat en de nòvas evidéncias paleoclimaticas ara descobèrtas: alavetz lo clima del sud d’Euròpa venguèt tan fred que provoquèt l’escantiment dels primièrs ominins […]

L’ANIMAL PUS PESUC DE L’ISTÒRIA

Christian Andreu
0
 Bel còp i aguèt una balena nomenada Perucetus colossus. Aquela balena uèi es escantilhada. Mas ara los cercaires dison que benlèu foguèt l’animal lo pus pesuc de tota l’istòria (e preïstòria) de la planeta. Lo nòm vòl dire balena en latin (cetus) mas tanben granada en grèc (kolossós). Uèi los cercaires sabon plan las mesuras que […]