Home ISTÒRIA UNA NÒVA REINA PER EGIPTE
UNA NÒVA REINA PER EGIPTE
0

UNA NÒVA REINA PER EGIPTE

0

La descobèrta del nom de Setibhor coma reina d’Egipte al costat de la tomba del faraon Djekaré, de la cinquena dinastia egipciana, fa créisser la presència femenina dins la lista de reis e reinas de l’anciana Egipte e soslinha l’importància que las femnas aguèron al començament de l’Egipte faraonica.

La còla arqueologica trobèt, per azard, lo nom de la nòva reina Setibhor.

Lo nom de Setibhor foguèt descobèrt sus una colomna situada dins un complèxe funerari d’un nòble prèp de la tomba del faraon Djekaré e que pòt èsser legida ansin: “L’unica que pòt veire Òrus e Seth, la qu’es granda amb lo scèptre heres, en tot pregar, femna del faraon, son aimada Setibhor”. Una tròba istorica segon lo Conselh Suprèm de las Antiquitats d’aquel país.

La tròba se faguèt pendent lo trabalh arqueològic d’una còla internacionala d’egiptològs al sud de Saqqara, prèp del complèxe piramidal del faraon Djekaré, rei de la cinquena dinastia e qu’apertenguèt a un naut personatge de la cort faraonica sonat Khuwy. Dins una de las cambras situadas dins una superstructura en forma d’L trobèron una colomna roja amb lo nom de la reina Setibhor.

Segon la còla arqueologica, aquò fa pensar que Setibhor auriá ajudat al faraon Djekaré a arribar al poder e per aquela rason aqueste li auriá balhat un grand complèxe piramidal, un fach pauc abitual a l’epòca. Tanben demostrariá l’importància de las femnas pendent las primièras dinastias de l’Egipte antica.

Una tomba raubada

La colomna èra dins un complèxe funerari d’un nòble prèp de la tomba del faraon Djekaré.

La superstructura trapada sèrva pas tota la decoracion en bon estat pr’amor que ja foguèt raubada pendent l’epòca o pauc puèi. I a d’escalièrs, un vestibul, una pichona cambra anteriora e lo luòc ont i aguèt lo sarcofag amb de rèstas del nòble Khuwy momificat. Dins la cambra anteriora foguèt trapada la colomna roja amb lo nom de Setibhor, una reina egipciana inconeguda fins a uèi lo jorn e qu’ara dintrarà dins l’istòria pus anciana d’Egipte per la granda pòrta.

La mission arqueologica internacionala que trabalhava dins lo luòc voliá estudiar lo cambiament radical d’ideologia e de cresenças religiosas que se produguèt pendent aquela epòca egipciana quora se trobèt, per azard, lo nom de la nòva reina Setibhor: una reina que visquèt pendent l’aparicion dels primièrs tèxtes escriches (trobats dins la piramida del faraon Unas) e tanben la fin de la practica del bastiment de temples solars que fins a l’epòca de Djekaré e Setibhor foguèron comuns.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.