Un cambiament fòrça important se produsís dins lo domeni mental e religiós pendent lo Neolitic, e mai se aiçò foguèt mesestimat per las teorias materialistas del sègle XIX. E mai se s’avián trobat de mòstras de religiositat al Paleolitic (en de pinturas, d’enterraments…), la concepcion mentala e religiosa de l’òme cambia totalament amb la Neolitizacion.
Nos trobam clarament amb de collectivitats de “discors mitic” o integrat, ont los actes e elloss objèctes recebon un caractèr sagrat, real e amb de sens en eles meteisses. Aqueles actes e objèctes son considerats coma arquetipes que repetisson d’actes primordials realizats en de tempses inicials mitics de la part de divinitats o d’eròis, e d’objèctes tanben d’aqueles meteisses tempses inicials.
D’aquela manièra, tant aqueles actes coma aqueles objèctes, apareisson davant los uèlhs de l’òme coma representants d’una fòrça que los diferéncia de lor entorn e los autreja de sens e valor. Atenhon aital la transcendéncia d’aqueles actes e objèctes.
Aqueles actes o objèctes qu’assagan pas repetir qualque arquetipe del passat mitic inicial an pas valor, son imperfèctes, profans… Aquel cambiament mental vèrs la transcendéncia se detecta fòrça clarament amb lo significat dels nòus concèptes de “temps” e “espaci”.
Lo cicle agrari obliga l’òme a s’organizar en la siá vida quotidiana tanben en foncion d’aquel calendari vital, e comença de concebre lo concèpte de temps. Aital, realiza una similitud entre lo cicle de las culhitas, amb un ivèrn (mòrt) e un brot de la grana a la prima (renàisser) qu’interpreta coma possibla tanben per l’òme. Interpreta que pòt tanben gaudir de la transcendéncia, coma las granas, e qualques rituals las utilizaràn.
Aquela repeticion annadièra del cicle biologic agrari, facilita l’aparicion de qualques ceremònias e celebracions ligadas amb de moments culminants, sustot la semençalha o la culhita. A travèrs d’aquelas fèstas, se rememòrian de faches passats pendent l’inici dels tempses, veïculats fòrça sovent a travèrs de mites sus la descobèrta de qualqu’unas plantas, totjorn ligadas a qualqu’una divinitat, e s’assaja de repetir aquela gèsta (arquetipe) del passat.
La repeticion ciclica dels actes coma d’arquetipes, transpòrta l’òme envèrs lo meteis instant mitic primordial de la Creacion originala del mond. En aquel moment l’òme se tròba jonch amb aquel passat mitic creat pels dieus e los eròis, e se tròba defòra del temps profan, qu’es imperfècte. Per l’òme, lo temps profan possedís pas cap de valor ni significat, solament lo sagrat que còpia los arquetipes del passat. Doncas, i a pas de succession istorica, que de forma ciclica e immobila se repetisson a causa d’aqueles rituals: es l’etèrn retorn. Curiosament, segon la concepcion d’aquelas culturas, l’òme ven mai complet e autoctòn quand còpia e reprodusís aqueles arquetipes del passat. Aqueles actes pòdon èsser rituals, coma de ceremònias de maridatge, de danças, …
L’interpretacion de l’espaci
Mas l’òme comença tanben interpretar la variable “espaci”. Lo sieu vilatge, l’unic que coneis e ont desvolòpa la siá vida, ven lo sieu Univèrs, amb lo sieu òrdre establit, del temps qu’a l’exteriora del vilatge governa lo caòs, lo parrabastatge e l’incertitud. Dins del pròpri poblat, al luòc ont se realizan de rituals, es lo “centre del mond”, un ponch de contacte entre de vius, de mòrtes e de divinitats, o en utilizant d’autres tèrmes Cèl, Tèrra e Infèrn.
En qualques culturas, l’estructura fisica o l’emplaçament d’aquel “centre del mond” son estats dictats per las divinitats e pòdon èsser una montanha considerada sagrada, un temple, un vilatge… Aquel emplaçament coma “centre del mond”, ensaja de copiar (nauament un arquetipe sul passat) un luòc defòra de la tèrra, ont i viurián benlèu los dieus o los eròis dels tempses ancians inicials. Lo “centre del mond” es la zòna sagrada, e possedís coma tal la realitat absoluta.
Quitament, quand s’inícia la colonizacion d’un autre territòri (amb de conquista o sens), es necessari repetir simbolicament l’acte mitic e inicial de la creacion del mond, amb la tòca de transformar lo caòs de las tèrras abans estrangièras en lo cosmòs ordenat del vilatge pròpri. En qualques escasenças, l’òme pòt arribar a se sentir colpable de l’espleitacion del sieu mitan, e abans de consomar los fruchs, realiza una ceremònia de gratitud pr’amor que d’aicí a un temps pòsca se repetir lo procès (los rituals dels primièrs fruchs) .
Lo pròpri abitatge ven un ponch sagrat. Qualqu’unas catacions realizadas en de vilatges neolitics, demòstran l’interaccion entre la vida quotidiana e la religiosa. La meteissa estança representa lo mond, e sovent, s’an trobat de rèstas de personas enterradas (segurament ancessors), en volent integrar aital los defunts en la vida quotidiana dels vius, coma una grana que tornarà a la vida. En qualqu’unas catacions (Çatal Hüyuk, Turquia) s’an trobat de caps de braves (simbòl de virilitat), imatges de femnas embarassadas o amb de creaturas (simbòl de fertilitat).
L’identificacion de la creadora de la vida Maire Tèrra e la dedicacion de las femnas als prètzfaches agraris, autrejan a las cresenças un caractèr femenin. Aquelas cresenças avián autrejat al cercle lo sens femenin, e nos trobam aital las primièras bastidas amb de forma circular, en representant lo sèxe femenin, la fertilitat e la transcendéncia, (coma Khirokitia, Chipre). Posteriorament, los bastiments venon de caractèr rectangular, mai utils per l’organizacion familiala e tribala, e per seguretat contra los enemics, mas amb un significat mental que s’identificariá mai amb lo sèxe masculin. Totes de cambiaments per una Umanitat qu’escriviá amb lo Neolitic un nòu capítol de la siá istòria.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
