Home Tag "Entrevista"

JOAN BRULL: “CAL PROTEGIR LA NÒSTRA PLANETA E LA FAUNA”

Christian Andreu
0
Joan Brull es licenciat en Drech e Criminologia per l’Universitat de Girona e Mastèr en Drech Animal e Societat per l’Universitat Autonòma de Barcelona. Estudièt costumas, lo benestar e la biologia dels primats e participèt en de congrèsses e de fòrums sul Drech Animal a l’estat espanhòl, Mexic, Equator, e Chile dont d’autres païses. Evalua […]

LAS CIUTADÈLAS DE L’AUDE, PATRIMÒNI DE L’UMANITAT (I)

D’ancianas migracions omininas sens de nòvas adaptacions

Christian Andreu
0
La confirmacion del tipe d’animal e clima que i aguèt en Tis al Ghadah, al desèrt de Nefud, en Arabia Saudita, fa 500.000 ans, ajuda comprene cossí èra l’ancessor uman que i arribèt. Sapiéncia a parlat amb la còla arqueologica de l’Institut Max Planck de Jena per desvolopar aquesta idèa. La tròba d’un biais de […]

L’ARRÈST DEL CORRENT ATLANTIC NÒRD MAI PRÒCHE QUE JAMAI

« Crear una lenga es pas malaisit de far ; lo perciscan n’es un bèl exemple »

Christian Andreu
0
Crear una lenga nòva pòt semblar plan malaisit. Mas i a de personas que son pro bravas per o far. Ludovic Incinjará nasquèt en la vila francesa de Tours fa 21 annadas e uèi lo jorn estudia filologia espanhòla. Totun, fa cinc ans decidiguèt de far una causa que paucs sabon (o pòdon) far. Desvolopar […]

L’ARRÈST DEL CORRENT ATLANTIC NÒRD MAI PRÒCHE QUE JAMAI

Jordi Cerdà: “La poesia trobadoresca dispausèt d’una diversitat incresibla”

Christian Andreu
0
Jordi Cerdà i Subirachs es un professor especializat en Filologia Romanica e en Literatura Medievala qu’a publicat de multiples articles e tractats sus aquelas tematicas. Amb Eduard Vilella e Jordi Puntí dirigiguèt la colecion “La Flor Inversa”, consacrada a publicar de tèxtes de trobadors. Ongan, es professor a l’Universitat Autonòma de Barcelona dins la Facultat […]

LAS CIUTADÈLAS DE L’AUDE, PATRIMÒNI DE L’UMANITAT (I)

“LA MÀGER PART DELS OCCITANS AN VISCUT LONGTEMPS ALUENHATS DE SA PRÒPRIA ISTÒRIA”

Christian Andreu
0
Las relacions entre Occitània e Catalonha signifiquèron tanben movements demografics pendent l’istòria. Al sègle XVIIen, fòrça occitans emigrèron vèrs Catalonha a la recèrca d’una vida melhor. Conflictes de religion e escassetat de neuritud per de marridas culhitas obliguèron fòrça occitans d’iniciar una nòva vida a l’autre costat dels Pirenèus. Lo roman “Guilhèm. Raïses trasplantadas”, escrich en lenga catalana per […]

L’ARRÈST DEL CORRENT ATLANTIC NÒRD MAI PRÒCHE QUE JAMAI