Joan Brull es licenciat en Drech e Criminologia per l’Universitat de Girona e Mastèr en Drech Animal e Societat per l’Universitat Autonòma de Barcelona. Estudièt costumas, lo benestar e la biologia dels primats e participèt en de congrèsses e de fòrums sul Drech Animal a l’estat espanhòl, Mexic, Equator, e Chile dont d’autres païses. Evalua la proteccion legala dels animals e la siá reconeissença. Es autor de l’assag “Primates: protección, bienestar y derechos”, publicat per l’Universitat Autonòma de Barcelona, e coma volontari de la Fondacion MONA-Centre de Recuperacion de Primats, lo libre fotografic “Made in MONA”.
SAPIÉNCIA.- Existisson mai de 500 espècias catalogadas de primats, e mai que fòrça d’elas son estadas descobèrtas pendent los darrièrs decènnis. Es benlèu per un màger interès en los estudis suls primats pas umans?
JOAN BRULL.- Pensi que la primatologia s’a beneficiat del creissent interès e sensibilitat de la societat vèrs los animals pas umans. Aquò a provocat qu’una part d’aquela populacion se barrèsse a aqueles amb qui avèm mai de semblanças, los primats. Tanben e parallèlament, m’agradariá soslinhar l’importáncia de l’aument en l’ofèrta formativa sus aquel domeni en aqueles darrièrs decènnis. Pensi que lo mercat educatiu s’a vist potenciat amb d’avançadas scientificas e, en aqueles moments, resulta pas malaisit localizar de corses, de seminaris, de congrèsses e, quitament, d’estudis universitaris de Primatologia.
Soi convençut que caduna d’aquelas iniciativas permeton recébre, tot l’an, mai de personas que s’interèssan pel sieu estudi. De mai, noirís a la sciéncia de nòus cercaires que melhoran la nòstra coneissença suls primats. Un aprendissatge extrèmament especializat, que gaudís ja de l’incorporacion de la genetica a la practica taxonomica.
S.- Perqué los primats umans son la principala menaça pels primats pas umans? Quinas espècias son mai menaçadas?
J.B.- Apareisson, totjorn, d’informacions inquietantas sus l’estat de conservacion de nòstra planeta. Una destruccion ont los umans avèm un papièr fòrça important. En perpetuant de practicas abusivas dins un mond que pensam amb de recorses illimitats e qu’agotam tròp rapidament. se transformam pas lo nòstre modèl economic de creissement ferotge e mostram pas la volontat de cambiar cèrtas abituds e practicas abusivas, fòrça perjudicialas per la salut dels nòstres ecosistèmas, arribarà un futur immediat preocupant.
Dins aquela natura menaçada, coabitam amb d’autras espècias que patisson lo meteis risc. S’aquelas espècias celebrèsson un concili per debatre la situacion actuala, semblabla a qualque passatge de la “Rebellion a la Bòrda” de George Orwell, expausarián clarament l’incongruéncia de coma una espècia, la nòstra, pòt destruire lo sieu pròpri abitat, e en la manièra e la rapiditat del procès.
Aital, destruissèm la nòstra planeta, e los autres animals amb qui partejam lo mond se veson dirèctament afectats amb la nòstra actitud. Segon d’informacions actualas, publicadas per National Geographic e recuelhudas a la “lista roja” de l’UICN (Union Internacionala per la Conservacion de la Natura e los Recorses Naturals), a la planeta existisson mai de 7,7 milions d’espècias e mai del 20% son en perilh de desaparicion.
Una trista realitat provocada per la destruccion e fragmentacion d’abitats, la caça, lo trafec illegal e lo cambiament climatic. Per classas, trobam afectats lo 34% dels peisses, lo 25% dels anfibís e tanben dels mamifèrs, lo 20% dels reptils e l’11% dels aucèls. En parlant dels primats, trobam a la lista de nombrosas espècias: de gorilhas, de chimpanzés, de mandrins, de maquis, de tamarins multicolors, de monards daurats de nas pichon … Mas, defòra d’aquela familha, observam malastrosament animals tan emblematics coma l’ors polar, lo tigre, lo leopard, las tartugas, los pangolins, l’ors panda, d’aras,…
S.- Es fòrça coneguda l’òbra de la primatològa Jane Goodall e lo sieu libre “Seissanta ans a Gombe”, e a Catalonha l’òbra de Jordi Sabater Pi. La Doctora Goodall Incorporèt tanben un fach simbolic, mas fòrça significatiu: nomenar los primats amb un nòm, e pas amb un numèro. Aquel simple gèst donava una identitat e personalitat a cada individú (pensam qu’als camps de concentracion nazis las personas “perdián” lors nòms e èran identificadas sonque per un nombre).
Jane Goodall a basada la siá vida en la recerca, l’educacion e la conservacion de la vida salvatja. La siá tòca, nos far mai conscients del besonh de la siá proteccion. En residint a Gombe (Tanzania) l’an 1960, ja dempuèi lo sieu començament revolucionèt lo mond scientific. Goodall transformèt la sciéncia amb las siás descobèrtas en espepissant lo comportament dels chimpancés, coma l’usatge d’instruments, la pròpria coneissença, las relacions duradissas e afectuosas tre individús… per comprene melhor l’evolucion umana.
Mas Jane Goodall desafièt la convencion scientifica quand causiguèt balhar un nòm als chimpanzés qu’estudiava, malgrat recebre la critica d’autres cercaires, que li recriminèron que lo fach de donar pas de numèros mas de nòms als primats èra pas scientific. De la siá meteissa opinion, trobam d’autres estudioses coma Bekoff, biologista, o lo filosòf Jamieson, qu’afirmèron qu’“es licite donar de nòms als animals estudiats, mas tanben es aconselhable, perque l’empatia aumenta la compreneson”.
A Catalonha, amb Jordi Sabater Pi avèm agut una personalitat principala amb enòrmas aportacions a la coneissença dels primats. Popularament conegut per èsser lo descobridor de “Floquet de Neu” (lo gorilha blanc), devèm valorar lo sieu legat bibliografic, amb d’illustracions artisticas rigorosas e pròchas dels animals estudiats, qu’a permés nos endintrar en la coneissença dels primats, mas tanben en la defensa del besonh de la siá proteccion. E una de las siás frasas celèbras: “Arribarà un jorn quand las generacions futuras s’avergonhiràn de cossí avèm tractat als grands simis, coma nos avergonhissèm ara de l’esclavatge”.
Podètz legir l’entrevista entièra aqueste dissabte en Sapiéncia.
Fotografias balhadas plan coralament per la Fondacion Mona e la Fondacion Rainfer
Una entrevista de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
