Home GEOGRAFIA LOS BAUCES DE MOHER
LOS BAUCES DE MOHER

LOS BAUCES DE MOHER

0

Los bauces de Moher son a Irlanda, a la limita de la region de Burren, e son una estructura de ròca qu’a mai de 300 milions d’annadas. S’estendon al long de 8 quilòmetres per la còsta atlàntica e i a de còps qu’arriban als 200 mètres de nautor.

Lo ponch mai naut es situat a 214 mètres sus la mar e d’ailà òm pòt agachar plan tot lo comtat irlandés de Connemara, a mai de las illas Aran e la baia de Galway. La region tanben es celèbra pels castèls medievals que i a, en mai de mantunas caunas e una istòria cèlta tras que rica.

Lo bauces an son nom pr’amor del fòrt de Mothar, que foguèt destrusit pendent la guèrra amb Napoleon. Ailà foguèt bastida una tor de senhals qu’encara demòra uèi lo jorn; es una tor circulara de pièra qu’òm pòt trapar d’aperaquí al mièg dels bauces de Moher.

Los bauces pus bèls d’Irlanda

La tor es la tor d’O’brien, un luòc plan visitat pels toristas que tanben vòlon descobrir los bauces de Moher. Foguèt bastida en 1835 per Sir Cornelius O’brien. Los bauces, d’un autre costat, an una nautor mejana de 120 mètres sus l’ocean atlantic e lo ponch mai naut, coma avèm dich, amb 214 mètres de nautor, a lo nom de Hag’s Head. Totes los bauces pòdon èsser crosats a travèrs d’un caminèl que i a per poder o far plan.

Los bauces de Moher son de ròcas naturalas, benlèu las mai ancianas de tota l’illa d’Irlanda, car los geològs confirmèron ja fa temps que ja i èran ailà fa mai de 300 milions d’annadas. Ailà i demòran fòrça aus, que bastisson lors nius ailà. Lo paisatge de frontièra trinca totalament la vision que podèm aver demest los prats d’èrba d’Irlanda e l’ocean. Son de bauces considerats demest los mai polits de la planeta tota, mas se volèm los visitar plan cal o far amb de condicions metorologicas bonas car çò de normal es aver de pluèja e fòrts vents.

Ailà foguèron registrats mantuns films coma los d’Harry Potter e tanben mai d’un videoclip musical, sustot de grops irlandeses. Lo centre toristic mai grand es Doolin, ont tanplan pòt èsser visitada una bèla exposicion sus la fauna e flora de la region e tanben es lo luòc ont trapar tota la informacion de besonh per visitar coma cal los tras que celèbres bauces de Moher.

Un article d’Andrés López*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.