AN DESCORBIT DUES PLANETES DAMB DIA E NET TOSTEMP ATH CÒP

Eth telescòpi James Webb descorbic dues planetes rocalhoses sens d’aire e damb diferéncies brutaus entre eth dia e era net qu’arriben a qüestionar era abilitat des sistèmes solars mès comuns de nòsta galàxia. Eth descorbiment siguec hèt per cercaires dera Universitat de Berna e Genèva.

Eth descorbiment arribèc dera man de tecnologia com es infrarojes e es dues planetes son ath torn dera estela Trappist-1. Eth descorbiment ei important pr’amor que confirme ua diferéncia bric abituau : ua part dera planeta supòrte ua calor òrra e era auta demòre gelada en espaci vued.

Aguest fenomèn a coma causa era rotacion des planetes que, de biais majoritàri, ei sincronizada damb era trasllacion, e açò provòque qu’ua cara dera planeta demòre tostemp amagada deth sòn solei. Sense aire – que pòt amiar era calor d’un costat a un aute, er equilbri termic dera planeta demòre totaument trincat. Segontes eth telescòpi James Webb, era diferéncia de temperatura entre ua mitat e era auta d’aquera planeta ei d’enquia 500 ºC.

Un clima extrèm

Aquera planeta siguec estudiada durant mès de 60 ores e es cercaires podèren atau confirmar qu’en sistèma de Trappist-1 i a planetes que non an aire ne atmosfèra. E ena superfícia d’aqueres planetes pendent eth meddia era calor arribe a 200ºC ena part on arribe era lutz deth sòn solei mès ena auta part, on era lutz non arribe jamès, era temperatura normau ei de -200 ºC.

Era causa principau d’aguest fenomèn ei era fauta d’aire que dilhèu ja non i è pr’amor dera possibla radiacion dera sua estela, ua nana ròja qu’ei pro ostila as sues planetes. Es caracteristiques uniques d’aguest tipe de planetes comportèc que siguen considerats planetes fraies geologicament egaus.

«Trapppist-1 ei estonant. Ei un sistèma damb 7 planetes e bères ues d’aqueres an ua massa semblabla ara dera Tèrra. Totes son ath torn dera madeisha estela, çò didec Emeline Bolomnt, que participèc en aguest estudi. Tres des planetes son en zòna de vida on es temperatures poirien perméter era existéncia d’aigua liquida ».

Eth descobriment ei especiau mès non ei unic. Era Lua mòstre tostempe era sua madeisha cara as umans dera Tèrra. Son planetes que demòren tostemp egau pr’amor dera gravetat massiua deth Solei. E açò vò díder que non i a dia ne net pr’amor qu’era planeta non a rotacion. Era sua posicion ei tostemp era madeisha. En ua cara i a tostemp Solei e ena auta sonque solament se pòden vèir esteles der espaci luenhan e pro.

Es cercaires contunhen ara ora d’estudiar aqueth tipe de planetes pr’amor que, maugrat que non an aire, son rocalhoses e açò poirie ajudar a trapar senhaus quimics organics. Damb descorbiments de fenomèns extrèms com aqueri, es cercaires vòlen ara demostrar se com ei era vida tanben ena nòsta planeta. Prumèr, çò diden, cau compréner es luòcs mès extrèms dera galàxia. Dempús aprenerem que i pòt auer diuèrsi tipes de vida en Univèrs e comprenerem melhor era vida ena planeta blua.

Era Redaccion

Fotografia principau: Sapiéncia/ChatGPT.