Home GEOGRAFIA LO PARADÍS PERDUT
LO PARADÍS PERDUT
0

LO PARADÍS PERDUT

0

A Mexic i a un dels paradises mai polits de la planeta. Parlam del parc ecologic Xel-Há, situat a l’estat de Quintana Escuri. La calanca de Xel-Há es un luòc tras qu’estonant pr’amor que i a d’aiga doça barrejada amb d’aiga de la mar Cariba.

Xel-Há es conegut coma lo màger aqüari natural de la planeta, car es un un espaci idonèu per la convivéncia de mai de 70 espècias marinas e d’aiga doça. Ailà se pòt espepissar la natura d’un biais meravilhós pr’amor de la sieuna granda diversitat de flòra e fauna.

Al còr de la Rivièra Maia

Aquel parc ecologic es situat al còr de la Rivièra Maia, e a 13 quilomètres al nòrd i a la zòna arqueologica de Tulum. Tanben a, d’aperaquí 100 quilomètres al sud, avèm un autre paradís, Cancún. La calanca que i ailà es çò de pus estonant pr’amor qu’es al còp una dintrada d’aiga de la  mar al continent mas tanplan l’embocadura de divèrses canals d’aiga doça. Per aquò, es lo fogal de 70 espècias de fauna aquatica.

Xel-Há es un dels paucs luòcs al mond ont se pòdon agachar plan dos fenomèns al còp: la termoclina e l’haloclina. L’aiga densa e cauda de la mar, que se pòt pas barrejar al còp amb d’aiga doça e de mendre densitat dels canals, produsís un efièch visual semblant al d’un miratge. Se pòt veire alavetz una capa de liquid sus la superfícia, coma d’òli sus d’aiga, mas en realitat es d’aiga doça que flòta sus l’aiga salada, de màger densitat.

A l’entorn de la calanca i un sens fin de formacions de granda beutat, coma una tuta amb de parets ont i a de traças de fossils de molluscs escandits e d’autres especimèns preïstorics. L’estanca es tanben pròcha als celèbres cenotes (de dolinas inondadas) Paradís e Aventura, e ont i a plusors espècias de peisses e d’aucèls en perilh d’escandilhament. L’abadiá dels Capricis atanplan ofrís cèrts luocs que demòstran perqué la mar Cariba es una region coneguda coma un paradís perdut.

Existís tanben una zòna de mangròvas ont s’i pòt nadar.Una legenda sus l’origina de Xel-Há ditz que los dieuses maias, après aver amassat dins un sol luòc çò de melhor d’eles meteisses, creèron tres gardas: Huh, l’igüana, garda de la tèrra; Mo, lo papagai, garda del cèl, e Kay-Op, lo peis lora, garda de l’aiga. Après, los dieus decidiguèron de liurar aquel paradís natural a l’umanitat.

Un article d’Andrés López*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.