Home ISTÒRIA LAS PRIMIÈRAS VILAS
LAS PRIMIÈRAS VILAS
0

LAS PRIMIÈRAS VILAS

0

Qui bastiguèt las primièras vilas pendent lo Neolitic ? Ja entre los ans 12 000 e 45 000 abans lo Crist trapam las primièras evidéncias d’urbanisme. Mas d’en primièr cal saber çò qu’es una vila. Encara uèi, los cercaires son pas d’acòrdi a l’ora de definir çò que foguèt una vila pendent l’Antiquitat. En 1966, foguèt confirmat qu’una vila a d’aver almens 10 000 abitants e que l’indústria e los servicis an d’èsser la màger part de la produccion economica de la localitat. Mas un nuclèu uman amb sonque 2000 abitants mas ont lo 25 % de la populacion trabalha en agricultura, tanben es una vila.

Tobbey Travels/CC.

Pendent lo Neolitic, lo periòde de la Preïstòria que se debanèt entre fa 12 000 e 5000 ans segon l’airal geografic, ja trapam doncas las primièras vilas. Segon los arqueològs, un trach basic es un centre amb de monuments, o un centre administratiu e una planificacion urbana clara. Mas es pas necite, coma o avèm vist, d’aver una densitat nauta d’abitants per èsser una vila.

Segon aquò, l’airal entre los flumes Eufrates e Tigre es ont ja podèm trapar las primièras vilas.  Cada annada, una nòva vila anciana es descobèrta. Una vila plan celèbra es Catal Hüyük, benlèu la pus anciana del Mond. Mas segon qualques cercaires, es pas una vila pr’amor que i aguèt pas d’administracion ni airal monumental. Catal Hüyük foguèt bastida aperaquí en l’an 6000 abans lo Crist.

I a d’autras vilas plan ancianas, coma Khirokitia, a Chipre, o encara Jericò, de la meteissa epòca. E fa gaire ne foguèt descobèrta una autra près de Kyiv, en Ucraïna. Son de grands nuclèus umans mas sens cap d’airal monumental o administratiu. Son doncas de vilas?

Las primièras vilas vertadièras

Anagoria/CC.

La primièra vila reconeguda per totes los scientifics uèi es Uruk. I a d’agricultura e de noirigatge. Amb mai de noiridura se pòt bastir de monuments particulars o religioses. I aguèt d’estratificacion sociala e tanben i foguèt creada l’escritura. I aguèt de comèrci e d’art. Fa gaire, de nòvas descobèrtas realizadas en Siria fan pensar a una vila 500 de ans pus anciana (4100 abans lo Crist). Es un centre urban al nòrd de Mesopotamia.

Segon l’arqueològa Ada Cortés, de l’Universitat de Barcelona, « l’arqueologia es plan viva. I a de nòvas descobèrtas totjorn e tot pòt cambiar d’un jorn a l’autre. Las primièras vilas espeliguèron en Mesopotamia mas tanben en Egipte, devèrs Indus, e, mai tard, en Mesoamerica, en China, etc. Son de luòcs amb de procèsses culturals d’urbanizacion singulars. Car una vila es una comunautat amb una identitat plan clara e que balha totjorn a la siá societat un espaci e d’experiéncias pròprias ».

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

Fotografia Principala: Elelicht/CC.

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.