
Cinquanta estats federats. Son los Estats Units d’America. Mas l’incorporacion de qualcunes a l’Union foguèt mejançant una compra, après multiples conflictes entre las poténcias colonialas. L’actual estat de Loïsiana foguèt un conflicte entre Anglatèrra, l’estat espanhòl e l’estta francés, que volián incorporar lo sieu territòri als sieus respectius empèris colonials. L’origina del nòm proven del rei Loís XIVn, e significa “la tèrra de Loís”, nom prepausat per l’explorator René Robert Cavelier de la Salle al sègle XVIIn.
La tòca finala dels franceses

Los franceses volián jónher Loïsiana amb las tèrras jos la siuena sobeiranetat al Canadà, mas volián tanben arrestar l’espandida espanhòla qu’èra arribada fins a l’actual estat de Tèxas. Un projècte fòrça ambiciós e que significava crear un grand domeni francés a America del Nòrd, mas tanben que Loïsiana aguès una extension que superava enòrmament lo sieu actual territòri. Quinze estats actuals dels Estats Units compausèron la “Granda Loïsiana”, coma Montana, Minnesòta, Arkansas, Colorado o Missorí. Un enòrme territòri desirat per França, Grand Bretanha e Espanha.
Dempuèi començaments del sègle XVIII Nòva Orleans èra venguda lo centre administratiu e economic. Mas amb la guèrra dels Sèt Ans (1756 – 1763) pel contraròtle colonial d’America del Nòrd e de l’Índia, França cediguèt la sobeiranetat a la Granda Bretanha e a l’estat espanhòl. La França napoleonica recuperèt lo territòri espanhòl l’an 1800 mejançant lo Tractat de San Ildefonso, amb la tòca nòvament de crear un empèri colonial francés al continent american, mas las desfachas a Haití per las revòltas dels esclaus e los conflictes europèus provoquèron l’abandon d’aquela idèa.
Solament tres ans après, França vendèt Loïsiana als Estats Units d’America per quinze milions de dolars (d’aquela epòca). Lo jorn 30 d’abril de 1812, venguèt un nòu estat de l’Union e solament pendent la Guèrra de Secession (1861 – 1865) sortiguèt per venir un dels estats de la Confederacion.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.