Home ISTÒRIA D’ESTIMULANTS DE FA MAI DE 2.000 ANS
D’ESTIMULANTS DE FA MAI DE 2.000 ANS
0

D’ESTIMULANTS DE FA MAI DE 2.000 ANS

0

Un nòu estudi revelèt que los guerrièrs germanics utilizavan d’estimulants fa 2.000 ans per véncer la paur pendent la guèrra contra Roma.  Èran utilizats pendent de rituals amb d’estimulants naturals per crear una estrategia unica per véncer la paur e poder aital luchar contra l’Empèri Roman.

L’estudi foguèt publicat al numeric Praehistorische Zeitschrift e confirmèt que los guerrièrs germanics aurián utilizat d’estimulants per melhorar la siuena abilitat pendent lo combat, poder superar la paur e mostrar mai de resisténcia contra los romans. La descobèrta doncas redefinis la nòstra compreneson d’aqueles guerrièrs e tribús e tanben sus una economia e farmacologia plan mai avançada de çò qu’èra estat pensat fins a uèi.

Tot comencèt pendent l’estudi de centenars d’artefactes trobats en 116 sites d’Escandinàvia, Alemanha e Polonha. Los pichons utensils de metal, dont de culhièras, de bols e de discs èran ligats a las cenchas dels guerrièrs e los acompanhavan a la batalha. La tòca ? segon l’analisi de l’arqueològ Andrzej Kokowski, de l’Universitat Maria Curie-Skłodowska, èran de distribuïdors de substàncias estimulantas per poder mesurar de dòsis precisas.

Una estrategia farmacologica sofisticada

Ziegel Brenner/CC.

Se la literatura antica ja documentava l’usatge de substàncias coma l’òpi en çò dels grècs e tanben en çò dels romans, ara lo nòu estudi balha la primièra evidéncia del sieu usatge demest las tribús germanicas. Los utensils èran de còps faches amb de metals precioses coma l’argent, e èran pas solament d’aisinas practicas, mas de simbòls d’una compreneson avançada dels efièches e risques d’aquelas substàncias.

Las plantas e fongs identificats pels cercaires incluson l’òpi, lo canavèra, l’ombra de nuèch e divèrses bolets allucinògens coma l’Amanita muscaria e l’ergot, un fong que creis sus de cerealas coma lo segal. Son de compausats coneguts per lors efièches psicoactius potents, que poirián induire d’estats de transe, d’euforia, o d’agression contrarotlada, provesissent als guerrièrs l’abilitat per poder superar la paur e lassièra qu’acompanhavan las batalhas de l’epòca.

Lor dessenh fa pensar qu’èran utilizats per premanir e administrar aquelas substàncias en forma de polvera o amb d’alcòl. L’usatge seriá mesurat pr’amor que de dòsis incorrèctas poirián causar d’efièches secundaris perilhoses, coma d’allucinacions incontrolables o tanben la mòrt.

Los cercaires tanben descobriguèron una possibla ret comerciala qu’implicariá una demanda constanta en las armadas, mas atanben una organizacion economica capabla de garantir de produches de qualitat pendent la guèrra. Segon aquò, son simbòl d’una “economia narcotica” jamai abans coneguda.

Al delà del camp de batalha, aquelas substàncias joguèron un ròtle en de ceremònias religiosas e practicas chamanicas. Aquò renfòrça l’idèa qu’aqueles compausats èran pas de simples auxiliars per la guèrra, mas d’elements prigondament integrats en las cresenças e costumas d’aquelas societats.

En un depaus votiu a Illerup, en Danemarc, los arqueològs descobriguèron de centenats de cenchas militaras, e la mitat inclusián aqueles dispensaires d’estimulants. Segon aquò, entre un tèrç e la mitat dels guerrièrs alemands en cèrtas armadas avián aqueles utensils, e aquò vòl dire que lor usatge èra doncas generalizat.

L’estudi balha doncas una nòva vision sus los pòbles germanics e lor interaccion amb lo mond roman. Luènh d’èsser de grops primitius que se limitavan a la consomacion d’alcòl, los guerrièrs aguèron una capacitat d’integrar la coneissença botanica, las estrategias medicalas e la logistica militara.

L’estudi es un remembre sus çò qu’encara uèi consideram de societats civilizadas o barbaras. Car la realitat foguèt plan mai complèxa. Los romans profechèron l’engenharia e l’organizacion per bastir un empèri, mas los germanics volguèron aver de coneissenças mens visiblas, coma  l’usatge d’estimulants, e poder aital ganhar a las mai grandas poténcias de l’antiquitat.

La Redaccion

Fotografia principala: Carole Radatto/CC.

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.