Home ISTÒRIA LA GUÈRRA DE PINK (1925)
LA GUÈRRA DE PINK (1925)
0

LA GUÈRRA DE PINK (1925)

0

La Guèrra de Pink foguèt una campanha de bombardament aire-tèrra de la Fòrça Aeriana Reiala britanica (la RAF), jol comandament de Richard Pink, contra las tribus montanhòlas de Mahsud en Waziristan del Sud, entre març e abril de 1925. Foguèt la primièra accion independenta de la RAF, e demòra la sola campanha sonada segon lo nom d’un oficièr d’aquela fòrça aeriana.

La defensa de la província de la frontièra nòrd-oèst èra una tòca importanta per l’ Índia britanica. L’esfòrç per defendre las basas de l’armada britanica contra las tribus pashtons de la província durava d’ans. En 1924, los britanics ataquèron divèras tribus dins lo sud de Waziristan e en octòbre se podiá pensar que la guèrra èra finida. Sonque demoravan la tribu d’Abdur Rahman Khel e tres autras tribus que contunhavan lo conflicte.

Las sortidas se faguèron de nuèch.

Aquel an, l’oficièr aerian comandant d’Índia, Sir Edward Ellington, causiguèt de menar d’operacions aerianas contra las tribus revoltadas sens lo sosten de l’armada. L’ala n°2, jol comandament de Richard Pink a Risalpur, foguèt assignada a l’operacion.

Los Bristol F.2B de l’esquadron n°5 foguèron desplegats amb d’Havillands DH.9As desplegats sus una basa d’operacion avançada a Miranshah. Las operacions comencèron lo 9 de març e lèu los avions volguèron esclafar aquela revòlta.

Las sortidas se faguèron de nuèch e tanben pendent lo jorn, amb la tòca de causar mai de pèrdas als revoltats. Lo 1r de mai de 1925, ja fasiá mai de 50 jorns de bombardament continú e las tribus assagèron de far la patz amb los britanics. Del costat britanic, sonque i aguèt dos mòrts e un avion perduts. Pasmens, encara se sap pas quantas mòrts i aguèt del caire dels revoltats.

Una campanha amb de medalhas

Après la Guèrra de Pink, 46 oficièrs e 214 òmes de la RAF recebèron la Medalha del Servici General d’Índia. La concession d’aquelas distincions foguèt a l’epòca polemica, e lo quite Pink foguèt nomenat capitani pr’amor dels sieus servicis en Waziristan. Cossí que siá, foguèt la primièra campanha britanica de tota l’istòria que recebèt lo nòm d’un oficièr britanic. Fins a uèi lo jorn.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.