Home ISTÒRIA ERA RESISTÉNCIA FRANCESA EN INDOCHINA
ERA RESISTÉNCIA FRANCESA EN INDOCHINA
0

ERA RESISTÉNCIA FRANCESA EN INDOCHINA

0

Ara hè 70 annades auec lòc un des episòdis militars mès sanguinaris dera guèrra entre er estat francés e eth pòble vietnamita pendent era Guèrra d’Indochina (1946-1954); Vinh Yen. Era batalha auec com protagonistes es soldats dera Union francesa e es deth Viet Minh. Mès maugrat es esfòrci des vietnamites, eth generau francés Jean de Lattre de Tassigny auec ua victòria decisiua, que provocarie dues annades mès de guèrra, entara independéncia finau d’ d’Indochina en 1954.

Eth Vieth Minh auie aucit mès de 6 000 soldats francesi ath long dera rota coloniau 4.

Atau, e des d’octobre de 1950, es vietnamites deth Vieth Minh atacauen es francesi en Indochina  damb era ajuda des chinesi. Dirigidi per Vo Nguyen Giap auien aucit mès de 6 000 soldats francesi ath long dera rota coloniau 4 e er estat francés decidic enviar un nau generau entà guanhar aquera guèrra coloniau. Siguec atau com, en deseme de 1950, arribaue a Vietnam eth generau francés Jean de Lattre de Tassigny.

Damb De Lattre arribèren mès soldats francesi e eth son nombre aquera annada arribèc enquias 190 000 òmes, des quaus 10 000 èren d’aviacion e 5 000 dera flòta francesa. En aquera epòca es vietnamites solament auien 50 000 òmes. En 1951 er estat major vietnamita decidic atacar de manèra definitua es francesi entà provocar era sua retirada deth país. Eth lòc escuelhut siguec Vinh Yen, situat a solament 50 Km des linhes de defensa franceses mès importantes en Vietnam deth Nòrd.

Er atac vietnamita

Eth 1951 Vĩnh Yên ère defenut per dus grops francesi damb 3 000 òmes cadun. Er objectiu ère atacar entre aqueri dus grops e dempús hèr un atac finau. Pr’açò sigueren enviades ath lòc es divisions 308 e 312 deth Vieth Minh. Er atac vietnamita comencèc eth 13 de deseme de 1951.

Era division 308 vietnamita ataquèc eth vilatge de Bao Chuc, pròp de Vinh Yen. Eth grop francés nomentat GM 3 tanben ataquèc as vietnamites. Totun, que siguec atacat, ath còp, pera division 312 vietnamita en Dao Tu. Solament damb era ajuda dera artilheria poderen es francesi tornar enquia Vinh Yen. Es pèrtes sigueren importantes. Alavetz es vietnamites conquistèren es tucs qu’èren  a pròp de Vinh Yen.

Era division 308 vietnamita ataquèc eth vilatge de Bao Chuc.

Eth 14 de gèr)De Lattre arribèc a Vinh Yen e demanèc mès renfortiments. Es francesi, damb ajuda dera aviacion contraataquèren e poderen tornar a conquistar aqueri tucs. Siguec alavetz quan es vietnamites ataquèren es francesi damb tota era division 308, çò ei damb mès de 10 000 soldats. Es francesi ataquèren damb era aviacion un aute còp e ara damb napalm. Es vietnamites se retirèren damb fòrça pèrtes.

Eth17 de deseme es francesi auien es tucs 157 e 210, a dreta e esquèrra e es vietnamites eth tuc 101, en centre dera region. Mès es vietnamites tornèren a atacar damb era division 308. Un còp mès era aviacion francesa siguec decisiua e pendent era net es vietnamites acceptèren era desbranda e se retirèren des tucs conquistadi.

Era morau deth govèrn francés tornèc a créisher e confirmèren a De Lattre com eth generau de besonh entà defensar Vietnam. Es òmes de Vo Nguyen Giap encara non èren preparadi entà atacar ben e guanhar era guèrra. Ua guèrra que demorarie encara tres annades mès, enquia 1954, mès que dempús dera desbranda francesa de Dien Bien Phu en 1954 (es francesi perderen mès de 10 000 òmes en aquera batalha) significarien, fin finau, era independéncia d’Indochina e eth neishement dera Republica de Vietnam abans dera fin d’aquera annada.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.