Home ISTÒRIA ERA BATALHA DES ISLES KERKENNAH
ERA BATALHA DES ISLES KERKENNAH
0

ERA BATALHA DES ISLES KERKENNAH

0

Era batalha des isles Kerkennah, tanben coneishuda en italian com era batalha deth convòi Tarigo, se passèc ara hè 80 annades en Mediterranèu, dauant dera còsta de Tunisia, entre diuèrses unitats dera flòta britanica e era flòta italiana e demostrèc enquiath fin dera Dusau Guèrra Mondiau era superioritat naval anglesa sus era italiana. Es britanics aueren pèrtes leugères e es italiani perderen toti es vaishètz militars e de transpòrt deth convòi. Dempús Kerkennah toti es convòis italiani viatgèren damb ua fòrta escòrta pr’amor dera pòur des atacs britanics.

Eth temps venguec fòrça dolent e es vaishètz italians se dispersèren.

Er atac des britanics ara armada italiana se passèc pr’amor qu’es aliats volien arrestar totauments er enviament de subministramens entara armada alemanda de Rommel en Africa. D’un aute costat, es italiani auien eth besonh d’enviar ajuda tostemps ad aquera armada alemanda se volien contunhar era guèrra, aumens en territòri african. Pr’açò eth 13 d’abriu de 1941 envièren un convòi format damb quate vaishètz de transpòrt de soldats alemands, un vaishèt de transpòrt italian e quate destroièrs italians.

Pendent era dusau part deth viatge, eth temps venguec fòrça dolent e es vaishètz italians se dispersèren. Mès es anglesi ja auien trapat eth convòi italian damb era ajuda d’avions qu’auien gessut dera isla de Malta. Es italiani tanben sabien qu’es britanics auien trapat es vaishètz italians e demanèren ajuda entara Fòrça Aèrea italiana. Mès pr’amor der oratge es avions italians non poderen gésser d’Itàlia entà ajudar es vaishètz deth convòi italian.

Era batalha

Era net deth 15 d’abriu de 1941 gesseren de Malta quate destroièrs britanics que trapèren eth convòi italian e comencèren a formar entara batalha. Èren es dues òres dera net quan es britanics dauriren huec contra es vaishètz italiani. Era suspresa siguec grana pr’amor que lèu toti es vaishètz italians comencèren a enfonsar-se e lèu non aueren temps de tornar er atac.

Eth destroièr italian Tarigo siguec eth solet vaishèt italian que podec respóner er atac.

Eth destroièr italian Tarigo siguec eth solet vaishèt italian que podec respóner er atac anglés e, maugrat demorar tot huec, podec atacar ath destroièr anglés Mohawk, que tanben s’enfonsèc. Dempús d’açò e damb era victòria enes sues mans es britanics se n’anèren deth lòc lèu. Es italiani solament poderen organizar ua mission de rescat que sauvèc era vida de 1 271 italians ena mar e 3 000 soldats alemands.

Era victòria anglesa siguec gigantassa; solament perderen 43 òmes e un destroièr e es italians mès de 1800 òmes e toti es vaishètz deth convòi pr’amor que cap vaishèt podec tornar enquia Itàlia. Dempús d’aquera batalha eth mon encara contunhèc pendent mès de quate ans mès en guèrra, mès pendent era participacion italiana ena madeisha (que finirie en 1943, dues annades dempús) es italians deishèren de considerar era mar mediterranèa coma ua mar italiana pr’amor dera pòur des britanics. I aueren mens e mens convòis damb ajuda militara entàs alemands en Africa, e Itàlia perdec es colònies africanes abans dera fin de 1943.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.