Home ISTÒRIA ERA MASSACRE DE PARÍS
ERA MASSACRE DE PARÍS
0

ERA MASSACRE DE PARÍS

0
Era massacre de París de 1961 siguec negada enquia 1998.

Era massacre de París se passèc hè solament 60 annades, en 1961, en caplòc der estat francés. Totun, e pendent annades eth govèrn francés neguèc era chifra de mòrts que i auec aqueth 17 d’octobre de 1961 en còr d’Euròpa. Aguest episòdi istoric, aué coneishut com era Massacre de París de 1961, siguec eth resultat des protèstes deth pòble francés contra era guèrra d’Argeria (començada en 1954) e que demorarie encara enquia 1962. Era policia de París, jos es òrdres de Maurice Papon, ataquèc ua manifestacion de mès de 30 000 persones qu’èren a favor deth Front de Liberacion Nacionau argerian. Eth resultat sigueren entre 40 e 200 mòrts, negats politicaments enquia 1998.

Atau, e dempús de mès de 37 annades de negar es hèts (mès que mès eth nombre de mòrts), er istorian Jean-Luc Einaudi guanhèc eth judici contra Papon en 1999 e es pròves dera massacre sigueren considerades com vertadères: Entre 40 e 200 persones moriren aqueth dia pr’amor der atac dera policia per trucs e tanben pr’amor que sigueren lançades en arriu Sena. Segontes era senténcia judiciau era massacre se passèc de forma intencionau pr’amor que Papon atau ac ordenèc ara policia de París.

Ua senténcia istorica

Papon sonque demorèc quate annades en preson.

A mès d’acò, era senténcia tanben deishèc demostrat que Papon (que siguec condemnat per Crims contra era Umanitat en 1998 pr’amor dera sua posicion politica en Govèrn de Vichèi ena Guèrra Mondiau) dirigic personauments er atac des policies en tot assegurar que non se passarie arren se atacauen es manifestants. E que tanben aurien proteccion der estat.

Aué era chifra oficiau de mòrts encara non ei coneishuda pr’amor qu’eth govèrn francés solament arreconeishec era mòrt de 40 persones. Totun, diuèrses organizacions dera defensa des manifestants asseguren que i aueren pròp de 300 mòrts. En 2001 eth consul de París metec ua placa entà rebrembares hèts en Pònt Saint-Michel. Maurice Papon entrèc en preson en 1998 e gessec dera madeisha en 2002 pr’amor de rasons de santat. Papon moric en 2007.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.