ERA LUTZ DES ESTELES
Maugrat que totes auem vist ben ua o mès d’ua estela pendent era nuèit, sabem ben com son vertadèrament es esteles? E quin tipe d’esteles i a en nòste univèrs ? Era majoritat d’aqueres patissen cambiaments tostemps. N’i a qu’an variacions cicliques e previsibles mès d’autes non. Eth trabalh des cercaires qu’ei trapar es diferéncies entà poder classar-les.
Aué hè tres centes vint-e-quate annades, er olandés David Fabricius (1564-1617), descorbic que i auie ua estela ena constellacion de Cetus que venguie mès e mès opaca durant diuèrses setmanes: açò siguec eth prumèr descorbiment uman dera vertadèra natura des esteles.
Aquera estela siguec nomentada Mira, era Estela Meravelhosa. Mès, com ère açò possible ? Aué era intensitat de Mira ei mès coneishuda; pendent un periòde de 332 dies se situe entre 2 (com era dera Estela Polar) e 19 (çò qu’ei fòrça dificil de la trapar en cèu damb es uèlhs). Mira non ei cap estela unica, era majoritat d’esteles càmbien tostemps era sua lutz.
Aué se sap qu’era grana majoritat d’esteles càmbien era sua intensitat de lutz. Es variacions pòden èster petites o gigantes. An cicles de lutz que pòden demorar annades o solament quauqui segons. Es cambiaments dera intensitat dera lutz des esteles pòden donques èster ritmiques o non. E segontes aguest tipe de cambiaments es esteles son classades com esteles de tipe pulsar o binàries.
Es esteles binàries o dobles pòden èster gigantes d’entre 3 e 10 còps mès granes qu’eth Solei e pòden brilhar com aguesta estela o centenats de còps mès. Un exemple ne serien es Cefeides. D’autes esteles com Mira patissen cambiaments d’intensitat pr’amor des pulsacions. Mira qu’ei formada per dus gigants vermelhs caudi e heiredi prèps dera mòrt estelar. Es sues capes exteriores son expulsades ath còp e, atau, creen un escut, com ua nebulosa planetària. I a encara d’autes esteles vermelhes supergigantes, com Betelgeuse e Orion, que tanben patissen cambiaments d’intensitat luminica, com se debane ena majoritat d’esteles.
Esteles susprenentes
I a bères ues esteles nanes vermelhes, com eth Solei, que patissen explosions de granes proporcions. Açò que provòque ues emissions de lutz fòrça mès granes. Ua d’aqueres ei Proxima Centauri, fòrça prèpa deth Solei (ei era mès prèpa), que patís erupcions non regulars que pòden demorar enquia diuèrses minutes.
Era mitat de totes es esteles dera galaxia formen part de sistèmes binaris dues esteles qu’an ua orbita amassa). Formar part d’un tipe de sistèma binari ei fòrça important entara evolucion e es cambiaments que pòt arribar a patir ua estela, sustot se ambedues son prèp: era matèria d’ua se’n va entara auta e i an erupcions susprenentes: es novae e es supernovae. Maugrat açò, ei dificil veir ambdues esteles separades e tostemps pensam que n’ei ua e pro.
Totun, es explosions que patissen totes es esteles, se son visibles des dera Tèrra, pòden èster classades segontes era sua lutz. Es novae son era resulta dera transferéncia de matèria des esteles binàries e son explosions nucleares que dan matèria d’ua estela entà ua auta. Es cambiaments que patissen es esteles son donques grani: era pression creish e era temperatura pòt arribar ben enquia un milions de grads. Es pulsar, que son tota ua auta istòria.
Era Redaccion
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita
