Fòrça espècias animalas son menaçadas pel cambiament climatic e l’accion umana. Mas tanben fòrça associacions e fondacions ensajan palliar, amb l’important trabalh de lors trabalhadors e volontaris, aqueles efièches. La Fundació MONA ( https://fundacionmona.org/ ) protegís e dòna una vida melhora als primats, e denóncia l’espleitacion que patisson. A l’ora d’ara, la fondacion es a Riudellots de la Selva (Catalonha), ont trobèron un larèr de chimpanzés e macacos, coma un santuari de salvacion, en desbrembant l’espleitacion als circs, en d’anóncias publicitàrias, en colleccions privadas d’animals “exotics”… Recentament Joan Brull collaborèt altruïstament amb la fondacion en editant un libre, amb d’experiéncias de qualqu’uns dels primats e de magnificas fotografias, amb lo nom de “MADE IN MONA”. Parlam amb el, amb Arantxa Garcia, del centre e Enric Boloix, un dels volontaris.
D’ont arriban los abitants del santuari? Quantes i vivon a l’ora d’ara?
Arantxa Garcia.- La majoritat arriban dels meteisses proprietaris, que pòdon pas s’ocupar d’eles o pòdon pas los contrarotlar e cercan un luòc ont los daissar, o per denóncias. Avèm a l’ora d’ara catorze chimpanzés (cinc femèlas e nòu mascles) e quatre macacos (dos mascles e doas femèlas), entre vint e trenta ans, mas qualqu’un arriba als quaranta. La siá edat revendriá a l’umana, mas la siá esperança de vida es inferiora, seissanta ans. 
Cossí es un jorn en la vida dels abitants del santuari?
Nosautres arribam a nòu oras del matin e donam l’esdejoar dins las siás abitacions ont dormiguèron. Los abitants an quatre manjars cada jorn. Mentre eles esdéjoan, preparam l’abitat exterior ont passan tot lo jorn fins al ser. An pas d’abitacions individualas car son d’animals socials, e an de besonh la companhiá dels autres de la siá espècia. Nosautres intervenèm solament per passar los manjars e s’an de besonh ajuda. Lo final de la jornada depend de las oras de solelh per aprofechar la lutz.
Joan Brull.- Per la miá experiéncia coma volontari, pòdi afirmar que la vida dels abitants de MONA es, en general, tranquilla amb fòrça moments de gèstes e complicitats entre eles francament mercejadas. Convivon amb d’individus de la siá espècia, environats de sonhaires e volontaris que procuran cada jorn pel sieu benestar, amb d’enriquiments periodics e una dièta equilibrada. Lor rescat e lor suenh jornalièr amb tot aquò qu’an de besonh per superar çò qu’an patit abans d’arribar a MONA es la clau per aquela vida mai amabla, justa e digna, la melhora possibla que podèm ofrir mentre siá tan malaisida la siá reintroduccion dins lor abitat natural.
Es complicada l’adaptacion dels nauvenguts al santuari e amb los autres companhs?
A.G.- I a de situacions de tota sòrta, qualqu’uns mai rapids e d’autres mai lents. Aquel procès es marcat pels antecedents e la personalitat de l’animal. Amb aqueles qu’an patit fòrça maltractaments, es estat mai complicat perque patissián una mesfisança evidenta cap als umans, mas amb fòrça paciéncia totjorn avèm atenguda la siá integracion. Avèm totjorn susvelhat que l’exteriora ont vivon siá un endrech naturalizat, per qué se liguen als autres companhs e desvolòpen las conduchas tipicas de la siá espècia.
J.B.- Pendent los mieus ans coma volontari, ai pogut viure l’adaptacion de Cheeta amb lo grop dels Bilinga e malgrat que las adaptacions an de besonh son temps e fòrça paciéncia, es un plaser observar coma Cheeta es una mai dins de la siá nòva familha.
Enric Boloix.- Cada cas es desparièr. E se presenta al nòu membre progressivament als autres. L’adaptacion es lenta, segon la vida anteriora de cadun d’eles.
Dispausatz de professionals e d’una ret de volontaris. Quinas foncions realizan?
A.G.- Los volontaris son fòrça importants. Pòdon far de sojorns mai longs o mai brèus, segon la disponibilitat. Demandam pas cap de formacion als volontaris, e mai se ensenham pendent los primièrs jorns tot aquò que serà necessari en lors trabalhs. 
J.B.- Respècte de las foncions del volontariat qu’ai realizadas e qu’a l’ora d’ara, en conciliant vida laborala e familiala, pòdi contunhar de menar, son divèrsas: mantenença, cosina, neteja d’exteriora e de dormitòris, preparacion d’equipaments e tot aquò necessàri per susvelhar las installacions e lors abitants. Coma aficionat a la fotografia, ai pogut gaudir e contunhi als luòcs d’observacion que m’an permés captar amb la camèra una part importanta de la vida quotidiana dels abitants, moments qu’avèm reculhit al libre “MADE IN MONA”: detalhs, estonas tranquillas, “grooming”, de suenhs, visitas, enriquiments ambientals…
E.B.- Ieu coneguèri la Fondacion en una fièra, e me sentiguèri atrach per las activitats e la tòca de MONA (monin en catalan). La miá experiéncia coma volontari es estada fòrça instructiva, e ai fach tanben lo cors de Primatologia, que recomandi car es fòrça interessant.
Quina formacion possedisson los professionals abituals?
A.G.- Avèm d’especialistas abituals en divèrsas disciplinas, sustot veterinaris, expèrts en Primatologia e biologistas naturalament, mas tanben antropològs e psicològs per tèmas de relacions entre los membres del grop. Organizam de Corses de Primatologia a desparièrs nivèls. E avèm collaborat en divèrses projèctes d’investigacion suls primats.
J.B. La miá formacion originària es en Drech, mas m’ai pogut me formar amb divèrses corses sus Primatologia e lo suenh dels primats impartits per la Fundacion MONA, amb lo Cors d’especializacion “Comportament e Biologia dels Primats” de l’Universitat de Girona e l’Institut de Recèrca e Estudis en Primatologia. A l’ora d’ara, trabalhi juridicament en proteccion contunha e defensa dels animals amb un Mastèr de Drech Animal e Societat de l’Universitat Autonòma de Barcelona.
Dins qualques païses foguèt enebida l’utilizacion d’animals als espectacles de circ, car vivián en fòrça marridas condicions. Anteriorament foguèron aprovadas divèrsas leis de proteccion dels animals.
A.G.- Las leis avançan, mas encara la siá aplicacion es pas tant efectiva cossí deuriá èsser. Avèm de besonh fòrça trabalh legislatiu e que se complisca.
J.B.- E una escomesa mai decidida. Devèm enebir quin espectacle que siá amb animals. Eles son pas dins la planeta per nos servir, pels “espectacles” dels umans o nos far rire. A nivèl legal, avèm de besonh mai passatges pel respècte cap a la rèsta d’espècias, e preveire centres d’aculhida e rescat amb de recorses sufisents per totes aqueles animals injustament mautractats pels umans e l’intervencion de divèrses actors, sustot las autoritats per los rescatar.
En çò que tòca al respècte pels animals es fòrça importanta l’educacion mas tanben los mèdia e las rets socialas.
A.G.- Avèm publicat a las rets de vidèos de conscienciacion sus l’espleitacion dels primats en d’anóncias e en campanhas. La siá umanizacion en determinadas anóncias trinca son comportament abitual, sens desbrembar las condicions e puniments que patisson per se comportar coma se vòl. E recebèm visitas d’escòlas per los mainats aprenon l’importància del respècte cap als animals.
E.B.- Quand vesèm un primat en una anóncia o un film en ensenhant los dents, vertadièrament es pas un simptòma de jòia, mas qu’es la siá responsa a la paur. Pensam que vesèm pas aquò que passa darrièr las camèras.
J.B.- Totalament d’acòrdi. L’educacion es fòrça importanta e a un papièr principal se volèm que las nòvas generacions crescan amb sens critic, sián capablas d’avalorar, evolucionar e refusar tota mena de maltractament. Dels mejans de comunicacion, lo sieu poder d’influéncia es fòrça coneguda. E mai se i a de mejans que fan fòrça bon trabalh de difusion dels messatges ligats a la proteccion animal, avèm encara fòrça trabalh.
Es estat recentament fòrça publicat lo traslat de l’Orangotana Sandra, del zòo de Buenos Aires a un santuari dels Estats Units, mercés a l’”habeas corpus” autrejat per la justícia per las condicions que viviá. Mai accessibla es estada la preséncia de l’animalisme a de rets socialas, excellents otís e plataformas per fòrça entitats e organizacions per agrandir lo public e transmetre los messatges. Quinas accions legalas devèm emprene per lutar contra lo trafic illegal d’espècias en perilh d’escandilhament?
A.G.- Lo trafic d’espècias mòu d’ impòrts comparables amb lo trafic d’armas e/o de drògas e fòrça tustarram sovent amb de problèmas economics, coma lo sosdesvolopament, la misèria e la corrupcion d’aqueles païses ont vivon aquelas espècias.
J.B.- Los estaments internacionals, amb d’acòrdis pas encara vinculants, e la cèrca d’acòrdis entre los divèrses païses, seràn la basa per combatre amb mai eficiéncia e eficacitat aquel problèma. Los mecanismes qu’existisson resultan a l’ora d’ara son tròp insufisents.
Una frasa del libre m’impressionèt : “En recuperant d’armas rotas”. L’arma mòstra lo caractèr de las personas. Afècta a son caractèr las experiéncias patidas?
J.B.- Los primats rescatats visquèron en fòrça marridas condicions, en d’espacis redusits e inadequats, mal alimentats, obligats a s’exibir en de circs, d’anóncias e al mond de l’espectacle, luènh dels membres de la siá espècia. Totas aquelas duras experiéncias son pas facilas de desbrembar e es per aquò principal lo trabalh realizat per MONA per recuperar la salut fisica dels primats, e perque recupèren la dignitat perduda.
En observant lo libre, la cara de “bon mainat” de Nico adocís. Pendent ans patiguèt dins d’una gàbia ont sortiá solament per èsser exibit. 
A.G.- Concrètament Nico patiguèt de sequèlas pendent son creissement corporal e en la siá mobilitat qu’an pas de solucion.
J.B.- Amb una revision a las istòrias de las siás vidas podèm veire que totas son dignas de mencionar e pensar perque parlam de maltractaments divèrses. Devèm acabar amb aquela vida crusèla a l’interiora de pichonas gàbias e marrida alimentacion, d’espectacles…
Es fòrça costosa la mantenença del santuari?
A.G.- Devèm pensar que los primats manjan una quantitat fòrça elevada cada jorn, sustot de fruchas e verdugalhs. E las revisions medicas periodicas an tanben un còst força elevat.
Es complicada a nivèl sanitari la mantenença de la comunitat?
A.G.- Periodicament los abitants de MONA recebon de revisions medicas e sèm fòrça pendents de la siá salut fisica. Avèm pas agut cap de naissença, perque metèm ja remèdi. E desbrembam pas qu’aquelas creaturas naisserián captivas e seriá fòrça perjudicial per eles pas poder s’integrar ni conéisser jamai l’abitat comun de la siá espècia.
Avèm lo volontariat, mas coma podèm ajudar e collaborar amb la Fondacion?
A.G.- Dispausam d’una botiga amb material sus la Fondacion, e podèm parainejar qualqu’uns dels abitants del santuari per la siá mantenença e las siás visitas medicas. E avèm tanben la categoria de sòci de la Fondacion, amb d’aportacions periodicas.
J.B.- Apondèm que dins la botiga de MONA, tan fisica cossí virtuala, podètz crompar lo libre “MADE IN MONA”. Es una bona manièra de collaborar amb una iniciativa solidària. La totalitat dels beneficis obtenguts amb la venta del libre son destinats als primats rescatats per la fondacion.
La Fundació MONA atenh doncas donar a aqueles èssers una segonda vida, amb dignitat, amor, luènh dels abuses e la cruseltat. Iniciativas coma la siá son fòrça necessàrias.
Totas las fotografias d’aquesta entrevista foguèron cedidas gentilament per Joan Brull e la Fondacion MONA ( https://fundacionmona.org/ ).
Una entrevista de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
