Ua còla scientifica internacionau descorbiguec eth cran mès ancian jamès descorbit d’Homo erectus, eth prumèr ominid, çò ei ancessor dirècte nòste, en Africa. Atau, demore demostrat qu’aguesta espècia viuec damb, au mens, auti dus ominids, Australopithecus sediba e Paranthropus robustus.
Eth descorbiment arribèc dempús d’annades de trabalh en Drimolen, un depaus arqueologic situat a 40 Kilomètres de Johannesburg, eth caplòc dera Republica d’Africa deth Sud. Aciu siguec trapat un cran d’Homo erectus qu’aurie, segontes es darrères analisis mès de 2 milions d’annades.
Es excavacions sigueren hètes per ua còla scientifica internacionau de mès de 30 cercaires, e damb aguest cran era vida dera espècia ominina d’Homo erectus demore entre 100 000 e 200 000 annades mès vielha. A mès, demòstre qu’aguesta espècia aurie ua origina totauments africana e açò hè tornar a escríuer un aute còp era istòria dera evolucion umana, aumens, en Africa. Eth cran ei d’un individu que moriguec quan auie entre 3 e 6 annades d’edat e ne sigueren trapadi mès de 150 tròci.
Mès esqueletes trapades
D’auti dus esquelets d’autes espècies ominides tanben sigueren trapades en aqueth depaus arqueologic: En ua auta cauna es uassi d’un Paranthropus robustus – un ominid que non ei ancessor nòste – confirmèren qu’aguesta espècia tanben viuec en aqueth lòc en aquera epòca. A mès, ua tresau espècia ominida fòrça mens evolucionada, Australopithecus sediba tanben siguec trapat en Drimolen.
“Hè 2 milions d’annades, eth nòste ancessor, Homo erectus, non demorèc solet en aquera region, çò confirmèc eth director d’aqueth projècte scientific, Andy Harries, dera universitat australiana de La Trobe”, . D’un aute costat Gary Schwarz, dera Universitat Arizòna apondec que çò de mès estonant siguec descorbir qu’ena madeisha epòca viueren enquia tres espècies diferentes d’ominids, un hèt que non ei fòrça comun.”Non sabem totauments se aqueres espècies auien nat contacte entre eres, çò diguec Schwarz. Mès çò qu’ei segur ei que desvolopèren diferentes estrategies en aqueth paisatge entà poder subervíuer totes tres amassa”. Er estudi sus aguest descorbiment siguec publicat ena revista online Nature.
Era Redaccion*
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita
