“EL CRIT DE LES MUNTANYES” d’EUGENI CASANOVA

La Deputacion de Barcelona e l’Institut d’Estudis Catalans an publicat lo libre de l’escrivan, jornalista e filosòf Eugeni Casanova en lenga catalana “Lo crit de las montanhas. Un viatge lingüistic al Capcir, lo Conflent e la Nauta Cerdanha” ont analisa los parlars d’aquelas tres comarcas catalanas del nòrd e que ganhèt lo Prèmi Rafael Taxot i Jubert. Amb una granda produccion literària foguèt tanben director del documentari “Catalunya Nord. La llengua enyorada” sus la situacion del catalan. Parlam amb lo sieu autor.

 S.- La lenga catalana “nais” a las comarcas a ambedós costats dels Pirenèus, vesina de la lenga occitana, amb qui se confond pendent los primièrs sègles. Après es influenciada per l’omnipreséncia del francés a la vida sociala (d’ensenhament, de mejans de comunicacion…). Tota una istòria qu’a marcat la forma actuala dels parlars a la Nauta Cerdanha, lo Conflent e lo Capcir. E cossí lo libre raconta, tanben origina dels dos parçans dialectals de la lenga, l’oriental e l’occidental. Qualas son las caracteristicas actualas de la lenga en aquelas comarcas?

E.C.- Lo trifini ont confluisson las vals del Segre, Tet e Aude (las comarcas de la Cerdanha, lo Conflent e lo Capcir, doncas) es un ponch lingüisticament fòrça interessant que s’aviá pas jamai estudiat. I confluisson tres parlants fòrça desparièrs: a la Cerdanha parlan catalan central, al Conflent catalan septentrional o rossellonés, e al Capcir parlan aquel darrièr dialècte, mas empeutat d’occitanismes qu’arriban de la val de l’Aude lengadociana. Aquel es lo ponch mai elevat de tot lo territòri catalan, amb de vilatges a la linha dels 1.800 mètres.

Lo parlar de tota la Cerdanha es central e fòrça omogenèu (solament qualqunes tecnicismes importats del castelhan e del francés denotan los dos costats de la frontièra), e a la banda del Capcir e del Conflent parlan ja rosselhonés, que, basicament, se diferéncia perque barra en “u “ las “o” barradas tonicas (“juve” per “jove”, “funt” per “font” o “cantú” per “cantó”). Tanben, omet la ”n” en los plurals de mots aguts (“catalàs” o “aviús”, e pas “catalans” o “avions”) e amudís la “x” finala de mots coma “bai” o “grei” (“baix” e “greix”). Aquelas son caracteristicas qu’arriban de l’occitan, e a egalament de paraulas que son comunas amb aquela lenga, coma “feda”, “cambajó” (“cambajon”) o “belleu” (“benlèu”).

A aquelas particularitats, lo capcinés incorpòra mai mots o de caracteristicas lengadocianas, coma una vocala inexistenta als autres parlars catalans [ö], que lo francés representa [eu] e l’alemand [ö] (pöjar, tö, llöna o estödi, per “pujar”, “tu”, “lluna” e “estudi”), a despart de mots pròpris, coma “jatsia” (“ièr”) o “tampar” (“barrar”). O l’usatge d’un preterit indefinit pròpri quand los vesins fan lo perifrastic (“canteri” per “vaig cantar”’). En lo ponch que recor lo libre se tròban aqueles tres parlars que son los constitutius del dialècte oriental, que nasquèt en aquel territòri, al bòrd de las montanhas.

 S.- Preocupa la subrevivença de la lenga catalana a tota la Catalonha del Nòrd. Cossí vesètz lo futur del catalan? Es possibla una recuperacion? Mai insisténcia en l’ensenhament?

E.C.- Lo catalan (coma las autras lengas nomenadas regionalas) es estat perseguit en territòri francés de totas las manièras possiblas. Totes los informadors donan coma causa principala de l’arrepè de la lenga l’accion –sovent violenta– dels mèstres de l’escòla republicana, que s’implantèt a fin del sègle XIX. Autrament, l’estat fomentèt l’abandon de la tèrra e dels pòbles en ofrint de plaças a l’administracion, qu’enviava las gents del país a destinacions aluenhadas dins França. Simultanèament, s’encoratgèt l’arribada de gents de defòra. La transmission del catalan foguèt arturada als filhs d’una manièra unanima a la fin de la segonda guèrra mondiala.

Aquel procès de liquidacion lingüistica arriba ara al sieu ponch final e als vilatges ja solament se tròban de parlants d’edat avançada, e en qualqu’unes cap de parlant. Amb aquela situacion critica, las personas que defendon la lenga se prepausan ara una recuperacion principalament a l’escòla, ont un percentatge pichon d’escolans fan de classas de lenga catalana.

 S.- Al Principat de Catalonha coneissèm e avaloram qu’aquelas comarcas son tanben catalanas e que cal tanben ajudar a manténer la sieuna catalanitat? Sembla que la lenga catalana (coma las autras lengas provincialas a França) existisca pas, sembla “invisibla”.

E.C.- Al Principat de Catalonha i a una desconeissença totala de la Catalonha Nòrd. Coneissèm pas gaireben res pr’amor que ni l’ensenhament nimai los mejans de comunicacion fomentan pas l’escambi de coneissença e d’iniciativas. Tot fonciona jos de paradigmas estatals e aquelas comarcas de la Catalonha mai Vièlha, ont se fondèt lo país, son consideradas, simplament, França. Devèm animar a tota mena de contactes entre los dos costats de la linha traçada l’an 1659.

 S.- Un libre força interessant per conéisser melhor la lenga catalana.

Una entrevista de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm