Encara aué Homo floresiensis ei ua des espècies ominides mès misterioses pr’amor des sues mesures (apuprètz un mètre de nautada e 25 kg de pés). Demorèc ena cauna de Liang Bua, ena isla de Flores, en Indonesia, e s’escandilhèc ara hè 50.000 annades, maugrat que no se sap se perqué.
Ara, un estudi publicat ena revista Nature Communications Earth & Environment poirie confirmar era causa. Ua estalagtita dera cauna de Liang Luar, situada fòrça apròp, ajudèc a bastir eth clima dera epòca a trauèrs d’aua anàlisi quimica. Cau remembrar que se i a ua secada, eth ritme de creishement des estalagtites ei mès baish e an mès presència de magnèsi.
Ua secada prigonda
Es resultats d’aguesta anàlisi confirmèren qu’ena isla de Flores en aquera luenha epòca era pluèja viec fòrça menor, de 1.560 mm ara hè a 76.000 annades as 990 mm ara hè 61.000 annades. Açò vò díder qu’eth volum d’agua viec estable pendent mès d’11.000 annades enquiar escandilhament finau dera espècia. Es cercaires, a mès, volèren soslinhar que i poirie auer auut ua erupcion volcanica en ua isla vesina que tanben poirie auer estat un factor decisiu.
Segontes es cercaires, mens pluèja auec un impacte notable ena vida dera isla. Aguest ominid depenie força dera caça d’stegodon, familha luenha des elefants actuaus (mès força mès petit). Es fossils dentaris dera espècia ominida confirmen qu’era neuridura basica, era carn, d’aguest animau, viec tanben de mens en mens presenta pr’amor dera secada.
Entàs scientifics, era erupcion volcanica provoquèc er escandilhament definitiu d’Stegodon, e açò deishec Homo floresiensis sense era sua hònt principau d’alimentacion. Segontes Nick Scroxton, coautor deth tribalh, eth cabal des arrius dera isla ère tan baish qu’es darrèrs stegodons se n’anèron vèrs era còsta. E es ominids tanben migrèren entara còsta dera isla pr’amor dera secada.
Açò poirie auer estat, segontes es cercaires, çò qu’aurie provocat er escandilhament finau d’Homo floresiensis. Non guaire dempús, es ominids locaus trapèren era nòsta espècia, Homo sapiens, qu’arribava ara isla en aqueth moment. Era guèrra tribau comencèc lèu pr’amor dera fauta de carn. E, en aquera o aqueres batalhes d’ominids, ei clar qui guanhèc pr’amor des sues mesures.
Sense poder caçar mès pr’amor que ja non i auien stegodonts, ua erupcion volcanica que provocaue encara mès secada e era arribada d’ua auta espècia ominida major e mès intelligenta, Homo floresiensis arribèc ath sòn finau naturau. Era arribada de nòsta espècia non siguec era causa der escandilhament d’Homo floresiensis mès un factor finau decisiu que provoquèc era sua fin.
Era Redaccion
