Home PALEONTOLOGIA D’ESTEGOSAURIDES EUROPÈUS
D’ESTEGOSAURIDES EUROPÈUS
0

D’ESTEGOSAURIDES EUROPÈUS

0

Es estat descobèrt lo cran estegosauride mai complet d’Euròpa en Teròl, Aragon. Segon los panleontològs, es lo cran mai complet jamai trobat a Euròpa e aquò permet tornar escriure l’istoria evolutiva dels estegosaurides. La tròba foguèt publicada al numeric Vertebrate Zoology per una còla de paleontològs de la Fundacion Conjunto Paleontologic de Teròl-Dinópolis.

De nòvas prepaustas son estadas realizadas après la descobèrta del cran. E tanben una nòva ipotèsi sus l’istòria evolutiva dels dinosaures placats : los estegosaures èran de dinosaures manjaires de plantas, se desplaçant a quatre pès, e amb doas filas de placas del còl fins a l’extrèm de la coa. L’especimèn trobat foguèt recuperat pendent las escavacions paleontologicas menadas per la Fundacion Dinópolis al luòc “Están de Colón”, situat en la Formacion Villar del Arzobispo, e data de fa mai de 150 milions d’ans. L’espècia foguèt identificada coma Dacentrurus armatus.

Dacentrurus armatus. Connor Ashbridge/CC.

Segon Sergio Sánchez Fenollosa, cercaire de la Fondacion Dinópolis “L’estudi del fossil a permés de revelar d’aspèctes desconeguts de l’anatomia de Dacentrurus armatus, l’estegosaure europèu essencial. Los crans son rarament conservats a causa de la fragilitat dels òsses. Mas ajudarà a comprene cossí los crans estegosaurides evolucionèron ».

De mai, los cercaires an prepausat una novèla ipotèsi que definís las relacions evolutivas dels estegosaurides a la planeta. E es nascut un nòu grop de dinosaures nomenat Neostegosauria. Aqueles dinosaures èran de talha mejana e granda e visquèron en Africa e Euròpa pendent lo Jurassic mejan e tardièr, e en America del Nòrd pendent lo Jurassic tardièr. Tanben visquèron en Asia pendent lo Jurassic tardièr e lo Cretacèu primièr.

Una referéncia globala

Segon lo cercaire Alberto Cobos, director general de la Fondacion Dinópolis “Aquesta dobla realizacion – tant l’estudi d’un fossil excepcional coma la prepausta d’una novèla ipotèsi evolutiva – situa la recerca coma una referéncia globala dins los estudis dels estegosaurides.”

Lo site fossil de Riodeva contunha doncas d’èsser subjècte de recerca e conten encara de nombroses fossils de dinosaures, dont mai d’elements del meteis especimèn adulte e, tanben d’individús joves, una combinason rara en aquel tipe de dinosaures.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.