UN FILOSÒF OCCITAN PLAN CELÈBRE

Christian Andreu
0
Ongan se debanarà lo tres-cents anniversari de la naissença d’un dels filosòfs pus importants de l’istòria occidentala, Blasi Pascal, nascut en Clarmont d’Auvèrnha en 1623 e que foguèt a mai de filosòf, matematician, fisician, e teològ. Pascal moriguèt en París en 1662. Encara uèi totes los libres scientifics que parlan de matèrias estudiadas per aquel […]

SOBRE L’ATRACCION ENTRE DOÁS PLACAS PERFIECHAMENT CONDUCTRITZ

Christian Andreu
0
Sobre l’atraccion entre doás placas perfiechament conductritz. Per H. B. G. CASIMIR. (Comunicat à la session dau 29 de mai de 1948). Lo 26 de mai de 1948, HBG CASIMIR escriuguèt l’article “On the attraction between two perfectly conductive plates”, article que pòu èstre trobat facilament en anglés sus internet. N’en vaquí una version provençala. Dins […]

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu
0

LA POLLUCION AUTOMOBILA ATACA LO CERVÈL

Christian Andreu
0
Dins un estudi fòrça singular, pr’amor que non es pas estat fach cap d’autre semblable abans, una còla de cercaires an pogut descobrir que l’exposicion a la pollucion de l’aire, quitament corta, pòt aver de conseqüéncias negativas pel cervèl dels umans. Pr’amor que la pollucion del trafec automobil pòt afectar lèu-lèu, en sonque qualques oras, […]

LO PAÍS DELS SERVALS

Christian Andreu
0
Lo serval es un felin dels pus rars que i pòt aver en la planeta, pr’amor qu’es jamai (encara fins a uèi lo jorn) estat enregistrat per de cercaires. Sonque i a imatges d’especimèns en captivitat, propietat de divèrses pargues zoologics del mond. Mas es freqüent lo trobar, encara, al sud del Sahara. E i […]

UN MONDE DE VÈRMIS

Christian Andreu
0

D’ALIATS DELS UMANS

Christian Andreu
0
Se i a un animal que pòt jogar un ròtle clau a l’ora de sauvar la planeta, a mai dels meteisses umans, que poiriá èsser l’elefant. Aquesta es la conclusion d’un recent estudi environamental que volguèt conéisser lo ròtle qu’an los elelfants dins lors ecosistèmas e cossí cal los suenhar e protegir se volèm redusir […]

L’AROMANÉS

Christian Andreu
0
Malgrat que brica conegut en occident, l’aromanés, tanben conegut coma valac, es una lenga romanica d’Euròpa orientala, parlada encara uèi lo jorn per aperaquí 200.000 parlaires (cèrtas fònts parlan de mai de 500.000). Uèi la sieuna situacion es plan complèxa pr’amor que pas totes los cercaires son d’acòrd  a l’ora de classificar l’aromanés coma lenga […]

DE MICROPLASTICS QU’AJUDAN LOS VIRUS

Christian Andreu
0
Una descobèrta inquietanta: de pichons tròces de plastic ofrisson als virus un refugi segur –e los plastics mai ancians semblan encara mai protectors. De tròces de plastic dins d’aiga pòdon constituir un recès segur pels virus, segon un nòu estudi scientific. Los virus sus de plastic demòran tanben mai de temps que los que i […]

LOS DIFERENTS ESTATS DE LA MATÈRIA

Christian Andreu
0
La màger part de las gents coneishen los solides, los liquides e los gas, mes quaus son los autes quate estats de la matèria  ? Lo glaç, l’aiga e la vapor ne son tres fòrmas – o estats – diferents de l’aiga. Com autas substàncias, l’aiga que pòt préner diferentas fòrmas a mesura que lo […]

LO MOND DELS ZÒMBIS

Christian Andreu
0
En la natura i a d’èssers vius que pòdon èsser considerats coma de zòmbis. De zòmbis ? Avèm legit plan ? E òc, pr’amor que i a cèrts parasits que crèan de zòmbis. Aital, i a de parasits en la natura que transforman lors victimas en de mariòtas sens cap volontat pròpria, e los parasits butan l’animal […]

L’EXTINCION DEUS DINOSAURES QU’AVÓ COMA CAUSA DUS METEÒRS

Christian Andreu
0
E quiò. Segon que semblaré, la sciència, que confirmè adara que l’extincion deus dinosaures, haut o baish 66 milions d’annadas a, ne’s debanè pas pr’amor de la caduda d’un meteòr, mes de dus, pr’amor qu’ei estat descobèrt qu’un segond meteòr tombè près de la còsta occidentau africana pendent la medisha epòca. E com Chicxulub, qui […]