Home GEOGRAFIA LO PAÍS DELS SERVALS
LO PAÍS DELS SERVALS
0

LO PAÍS DELS SERVALS

0

Lo serval es un felin dels pus rars que i pòt aver en la planeta, pr’amor qu’es jamai (encara fins a uèi lo jorn) estat enregistrat per de cercaires. Sonque i a imatges d’especimèns en captivitat, propietat de divèrses pargues zoologics del mond. Mas es freqüent lo trobar, encara, al sud del Sahara. E i a un estat african ont encara es espepissat sovent, a Zambia.

Tot çò qu’a de marrit pels umans, pr’amor qu’es un país qu’a pas cap frontièra maritima e depend fòrça de la pluèja pr’amor de la sieuna agricultura, tanben es bon per la fauna e la flora, pr’amor de l’existéncia d’un dels pargues nacionals pus grands de tot lo continent african; Kafue. Es ailà ont demòran encara un sens fin de mamifèrs (fins a 152 espècias classificadas) a mai d’aucèls, en un territòri plen de flumes e rius e ont lo serval es estat observat sovent.

Kafue es plan, amb qualcunas montanhas.

Zambia es un estat african encara uèi plan desconegut pr’amor de la sieuna situacion geografica, car a pas cap sortida a la mar. D’efièch, Zambia es un país amb d’estats vesins el torn pertot: Còngo e Tanzania mas tanben Malawi, Moçambic, Zimbabwe, Botswana e Angòla. E val pas dire que, sovent, los toristas causison d’autres païses africans per far de safaris fotografics, malgrat aver un dels màgers pargues naturals continentals e una fauna e flora, sovent estonantas.

Zambia es un pauc màger que l’estat francés (amb aperaquí 752.618 quilomètres cairats, dont mens de 10.000 son de tèrras amb d’aigua. Las frontièras amb lors vesins son longas, plan longas, pr’amor qu’arriban a mai de 5.600 Km de longor (e aquò es totjorn una fònt de problèmas per la migracion sens contraròtle).

Lo clima de Zambia es, mai que mai, tropical, amb una sason de pluèjas (d’octobre a abril) e una sason seca (d’abril a octubre). Totun, 80% del territòri zambian es sus un replanat amb de montanhas pas gaire nautas e un dels màgers flumes de la region; lo Zambèzi (situat a sonque 329 m sus lo nivèl de la mar).

Malgrat èsser bona part del territòri zambian sus un replanat, se pòt pas considerar Zambià coma un país montanhós, car sonque las montanhas Mafinga son un pauc nautas (la pus nauta a 2.3339 m de nautor).

Un país umid mas tanben sec

Zambia a tres sasons diferentas pr’amor del clima: d’abril a agost es la sason freda e seca, d’agost a novembre es la sason cauda e seca e d’alara fins a abril es la sason de pluèjas. Aquò vòl dire que los zambians demòran, pr’amor de la sieuna fòrça nauta dependéncia de l’agricultura, l’arribada de la sason de pluèjas tot l’an. E, se aquelas arriban pas o tard, i pòt aver fòrça fam al país. Totun, la fauna e la flora zambianas son plan adaptadas a aquel clima e normalament patisson pas tan coma los umans.

Urosament, çò que de còps es pas bon pels umans, es bon per la fauna e flora. Zambia a un dels màgers pargues naturals africans: Kafue. Es un pargue semblant en territòri a de païses com Gallas o estats coma Massachusetts (22.400 Km2). Lo pargue foguèt creat pendent la decada de 1950 per Norman Carr, un celèbre conservacionista anglés.

Kafue es generalament plan, amb qualcunas pichonas montanhas al centre (qu’arriban als 120 mètres de nautor). Es crosat pels flumes Nazila, Nkala, Musa e Lwansanza, dels pus longues de Zambia e la mejana temperamentala annadièra es de 20ºC. La màger part del pargue es de bòsc de miombo (un tipe d’arbre amb Brachystegias, Julbernardias e Isoberlinias dont d’autres arbres), plan adaptat a de fuòcs periodics. Tanben i a fòrça dambos (un terren que ven palun pendent la sason de pluèjas). En la savana dubèrta de Kafue i a milièrs de termitièrs gigants e lo lac Itezhi-tezhi, un dels lacs artificials bastits per l’òme pus grands del mond.

Lo serval trapèt en Zambia un refugi naturals ideal.

D’antelòps, pukus, duikers, impalas, elefants e predators demòran aisidament en Kafue al long de tota l’annada. La preséncia de leopards, caracals, tais, gats salvatges africans e cans salvatges a l’airal es estada confirmada dempuèi totjorn. I a de leons, mas son fòrça rars de veire. Tanben es un abitant misteriós de Kafue (pr’amor que brica estudiat) lo serval, un felin de mesuras mejanas, que pòt èsser vist sovent als costat de mangostas, tais, servals, bufles, d’orses formiguièrs, pangolins, singlars africans, conilhs, ipopotams, crocodils e mai de 500 espècias diferentas d’aucèls dont la pus celèbra la grua coronada africana (e plan menaçada).

Un felin rar

Lo serval fa fins a 92 cm de longor e a una coa que pòt arribar als 38 cm. La siá nautor es d’entre 54 e 66 cm e lo pés dels mascles pòt arribar als 18 Kg (per contra la femelha arribariá sonque als 12 Kg). A lo cap pichon, coma la coa, mas las pautas son fòrça longas e i a un sens fin d’especimèns melanians (negres). L’ausida del serval es estonanta e pòt èsser vist amb los uèlhs barrats en tot escoutar se i a una preda pròcha pendent mai de 15 minutas.

En Africa del Sud, lo serval desapareguèt fa temps e en Zambia es ont se trapa un dels darrièrs refugis naturals per demorar. Brica conegut, pòt córrer e nadar plan e tanben montar als arbres. Son de predators nuechencs e lor territòri pòt arribar als 30 Km2. Quora defend lo territòri, lo mascle es plan agressiu. D’un autre costat, capita un 50% dels còps a l’ora de caçar (los felins de mejana sonque un 10%) e se es nuèch fins a un 67%, çò que fa del serval un dels felins pus adaptats e evolucionats de tot Africa. Tanben es plan celèbre per la sieuna intelligéncia a l’ora de fugir d’autres predators.

L’espèr de vida d’un serval es d’aperaquí 10 ans e la dièta es divèrsa mas basada en de pichons animals, coma d’aucèls, lèbres, damans, reptils, insèctes e peissum mas tanben pòt caçar de cèrvis o gasèlas se vòl. Uèi poiriá dintrar lèu en la categoria d’animals en dangièr d’extincion pr’amor qu’es encara plan caçat pels braconaires per la sieuna polida pèl. Aital, se volètz veire de servals, lo luòc causit poiriá èsser plan lo pargue de Kefue, en Zambia, un dels sieus darrièrs refugis naturals e ont, segon mai d’un, encara pòt èsser vist sovent.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

 

 

 

 

 

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.