Home SCIÉNCIA DE VIRUS VIÈLHS DE 15 000 ANS
DE VIRUS VIÈLHS DE 15 000 ANS
0

DE VIRUS VIÈLHS DE 15 000 ANS

0

Una còla de cercaires chineses a trobat sul replanat de Tibet de glaç ont cabián de virus qu’avián aperaquí 15 000 ans d’edat. Los virus an sobreviscut sonque pr’amor del glaç e encara devon èsser classificats, car lor existéncia nos èra desconeguda.

Los virus an sobreviscut sonque pr’amor del glaç.

La tròba es considerada fantastica per la comunautat scientifica car pòt fòrça ajudar a comprene cossí an evolucionat los virus long de milièrs d’annadas. L’estudi d’aqueles virus e de lor descobèrta es estat publicat dins lo numeric Microbiome. Per los estudiar, los scientifics an creat un nòu sistèma per analisar los virus e empachar que contaminen.

“Son de virus trobats dins de glacièrs encara desconeguts, çò diguèt Zhi-Ping Zhong, de l’Universitat d’Ohio, que dirigiguèt l’estudi. Son de glacièrs que se formèron d’un biais lent. Pasmens, cal estudiar mai encara los glacièrs de l’oèst chinés, car son plan desconeguts, encara uèi”. Lo glaç proven d’un airal situat a mai de 6500 mètres d’altitud e la descobèrta pòt permetre de melhorar la coneissença del clima, dels micròbis, dels virus e de l’atmosfèra d’aquela epòca.

Mai d’un virus trapats

Los scientifics trapèron al Tibet virus qu’avián aperaquí 15 000 ans d’edat.

D’autre caire, los cercaires an trobats 33 virus diferents. Quatre d’aquestes ja èran estats identificats per la comunautat scientifica. Pasmens, los autres 28 èran de tot en tot desconeguts. “Son de virus qu’an subreviscut en d’environaments extrèms, çò apondèt Matthew Sullivan, tanben autor de l’estudi. Lor signatura genetica es plan desparièra de l’actuala e doncas es necite de los plan estudiar e de susvelhar cossí foncionan sens que pòscan contaminar. Son de virus que tanben aurián una sequéncia genetica coma las dels virus que se poirián trobar sus Mart”.

Segon los cercaires, los virus se desvolopèron dins de plantas o al sòl e pas al contacte d’animals o umans. Es doncas important de los estudiar mai, car pòdon ensenhar cossí patisson lo cambiament climatic e cossí finís una edat del glaç. L’estudi aguèt lo pairinatge de l’Acadèmia Chinesa de las Sciéncias e del Departament estatsunidenc d’Energia.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

 

 

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.