Home GEOGRAFIA D’AIRALS ENEBITS
D’AIRALS ENEBITS
0

D’AIRALS ENEBITS

0

Plusors cercaires començan a dire que, se lo recaufament global contunha aital, i aurà de luòcs e tanplan de regions entièras de la planeta ont nòstra espècia i poirià pas pus viure. Son de luòcs d’Índia, d’Africa, e de China e, puèi, tanben d’America meridionala, d’Estats Units, e d’Austràlia. Que seràn de regions enebidas per la vida de l’èsser uman.

La temperatura globala mejana de la planeta en julhèt de 2023 ja foguèt de mai d’1,5 ºC de mai.

Car los mapas climatologics del futur mai pròche son brica bons. Provòca paur conéisser çò qu’arribarà en cèrts luòcs de la planeta pr’amor del cambiament climatic. Aquò es estat confirmat per una còla de cercaires de plusors universitats estatsunitencas dont l’Universitat Estatala de Pennsilvania; sonque amb un gras mai de temperatura globala, de milions de personas deuràn fugir del luòc ont demòran pr’amor de la calor.

La temperatura e l’umitat seràn pas soportablas per l’òme e sens poder viure temporalament amb un clima mai fred sonque demorarà fugir o morir. Aquò provocarà de migracions massivas a la planeta car i aurà milions d’umans que cercaràn un luòc mai fred ont poder viure. E aquò tanben provocarà un sens fin de problèmas socials e politics al mond.

Una migracion de milions

Pels cercaires, i aurà de populacions entièras de la planeta que deuràn fugir del luòc ont ara demòran ; en Paquistan mas tanben a la Val de l’Indo, en Índia, amb prèp de 2.200 milions de personas que fugiràn. Mas tanben 1.000 milions mai cercaràn un autre ostal a l’èst de China. E en Africa gaireben seràn 800 milions d’umans.

Segon los cercaires, son pas sonque de chifras estadisticas e pro. Es quicòm real que l’umanitat déu faciar. Es plan real, car la planeta es  a mand de venir mai cauda d’1,5 ºC  lèu se i an pas de cambiaments tecnologics o industrials de nòstra civilizacion.

Car la temperatura globala mejana de la planeta en julhèt de 2023 ja foguèt de mai d’1,5 ºC de mai, restacada amb l’epòca d’abans de l’industrializacion. Uèi es sonque un avís temporal, mas tanben un avís del dangièr que pòt arribar lèu a la planeta entièra.

Amb mai de temperatura, çò dison los cercaires, se poirà pas pus tolerar lo clima e de milions e milions d’umans poirián morir. Dempuèi lo començament de l’edat industriala fins a uèi la temperatura ja es venguda  1ºC pus nauta a nivèl global e es possible qu’aquò vengue mai grèu dempuèi ara, car la temperatura globala del mond poiriá venir 1,5ºC pus nauta lèu.

Per aquò descobrir, los cercaires creèron de modèls amb mai de temperatura globala (tre 1,5ºC e 4ºC). Caliá conéisser los nivèls de calor e umitat al futur mai pròche. “Comprene cosí serà lo cambiament climatic vòl dire conéisser sus de temperatura e sus lo clima mas tanben sus santat umana, çò diguèt W. Larry Kenney, professor de l’Universitat Penn State, e director de l’estudi ara publicat al numeric Nature Climate Change. “Cal trabalhar amassa de climatològs e de fisiològs se volèm comprene qu’es un problèma plan complèx que cambiarà l’environament mas tanben la santat umana. E cal ja trapar cossí podèm totes luchar amassa contra lo meteis ».

La temperatura globala mejana de la planeta en julhèt de 2023 ja foguèt de mai d’1,5 ºC de mai.

Pels cercaires, i a de regions mai flacas que d’autras, pròchas a l’airal tropical e subtropical. Ailà la temperatura e l’umitat ja son fòrça nautas. Amb mai d’ondadas de calor, la temperatura e umitat d’aquelas regions vendrà pus nauta encara. Es estat demostrat ja amb d’ondadas de calor actualas d’Estats Units, d’Euròpa e de China.

Se la temperatura cresquèsse 2ºC, de milièrs de milions de personas qu’ara demòran en Paquistan, en Índia, en China e en Africa poirián pas pus i viure. La calor serà tròp nauta. Alavetz lo cors umans poirià pas pus venir mai fred. E serà lo moment de se n’anar o morir. Son de regions pauras, e lors comunautats poiriàn patir un risc plan naut de mòrt se demòran en aquelas regions.

“Amb mai de temperatura lo mond demorarà sens de colhitas e de milièrs de milions d’umans assajaràn de migrar vèrs d’autras regions ont poder viure, pr’amor que las sieunas regions d’origina seràn ja de luòcs ont i pòt pas pus aver de vida, d’airals enebits, çò apondèron los cercaires. E lo mond o déu conéisser ja. Puèi serà tròp tard ».

La Redaccion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.