TRAPADA UA ESPÈCIA NAVÈRA DE MUSARANHA A ETIOPIA

Christian Andreu
0
Qu’ei sabut que l’environament uei non a ua bona situacion. De hèt, la planeta que pateish uei ua grèva crisi climatica que pòt provocar lo mort lèu de hèra espècias animaus e tanben deu monde de la flòra. Totas las notícias qu’arriban ne son pas briga bonas e ei estonant descobrir que tanben i a […]

PATAGONIA, ETH PAÍS DES MONTANHES

Christian Andreu
0
En extrèm sud d’America i a ua region estonanta pr’amor dera sua diuersitat geografica e climatica. Eth sòn nòm qu’ei Patagonia. Aué ei part d’Argentina, mès tanben de Chile, e ei ua giganta zòna damb montanhes glaçades, estèpes sens fin, fiòrds prigonds e tanben vents que crèen eth sòn ecopaisatge. Era Patagonia ei lonh d’èster un […]

LO FÈRRE QUE PERMET D’ALENAR

Christian Andreu
0
De pensar a l’oxigèn es pensar a des forèstes, selvas o bòsques verds. Mas l’origina de l’oxigèn es plan luènha pr’amor que se forma al nivèl microscopic dins l’ocean. Lo fitoplancton son d’algas marinas que, mercés a la fotosintèsi, produson d’oxigèn. L’oxigèn que respiram. E aqueste es un procès que depend, encara, del fèrre. De […]

LOS MÀGERS CARNIVÒRS DE LA PLANETA

Christian Andreu
0
La familha deus orsids qu’ei ua familha de mamifèrs que son, sustot, carnivòrs. Atau, e maugrat que se un ors tròbe un cèrvi, un ausèth o peissum lo minjarà, tanben mingen heruta e larvas, mèu d’abèlha, grana e rasics. E se tròban un animau mort e an hèra hami tanben minjaràn carronha. Aquò vòu díser […]

LO NAHUATL, PARLAT PER MAI D’UN MILLION DE PARLAIRES

Christian Andreu
0
I a lengas indigènas en defòra d’Euròpa que coneissèm pas e que causan estonament quand sabem  lo nombre de parlaires, que pòt èsser de milions. Una d’aquelas es lo nahuatl, la lenga indigèna mai parlada de Mexic e tanben una de las lengas indigènas americanas amb una màger preséncia istorica e culturala de tot l’emisfèri […]

LÀMIAS BLANCAS AL MEDITERRANÈU

Christian Andreu
0
Las autoritats scientificas espanhòlas an confirmat la preséncia d’un tipe de làmia brica abituau au mediterranèu; la làmia blanca. Lo fenomèn estó confirmat per l’Institut Oceanografic espanhòu. Despuish lo sègle XIX, que i a làmias blancas au mediterranèu occidentau mes qu’ei plan rare ne poder trobar especimèns pendent la vita vitanta au mar. En abriu […]