Home SCIÉNCIA ES ARBES TANBEN DORMISSEN
ES ARBES TANBEN DORMISSEN
0

ES ARBES TANBEN DORMISSEN

0
0

Era majoritat d’èsters vius dera planeta mos adaptam ath ritme dera madeisha, çò ei eth ritme solar pendent eth dia e era net. E era majoritat de mamifèrs dormim pendent es nets. Mès se pòt arribar a díder qu’es plantes tanben dormissen ? Segur qu’ua grana majoritat de scientifics diderie qu’aquerò non ei vertat mès ara ua naua recerca atau ac suggerís: es arbes dormissen pendent es nets.

Sense solei era fotosintèsi s’arture e era pression der aigua poirie patir ua queiguda e pr’açò huelhes e branques poirien inclinar-se.

Er estudi a estat hèt per ua còla de recercaires der Institut de Recèrca Geoespaciau de Finlàndia e era sua cap, Eetu Puttonen afirmèc enes conclusions d’aqueth “qu’es arbes s’inclinen pendent es nets e açò poirie èster vist coma un cambi de posicion en es huelhes e es branques”.

Atau, er estudi manifestèc qu’auien utilizat escanèrs lasèr entà poder rebastir dempús imatges tridimensionaus des arbes estudiadi. Solament damb aguesta tecnologia es recercaires an podut confirmar que òc, qu’es posicions des huelhes e es branques des arbes patissen cambis que poirien auer coma causa dirècta es cicles lum-escuror des plantes.

Un objectiu desconeishut

Es recercaires an trapat qu’es arbes inclinen es sues branques enquia dètz centimètres pendent es ores abans der auba. Es resultats sigueren confirmadi en arbes de diferentes regions dera planeta e açò permetec escartar es efèctes deth temps o era situacion geografica.

Mès encara an de contunhar estudiant aguest fenomen pr’amor que non saben s’ei un procés actiu o passiu. Açò vò díder que non se sap encara s’era queiguda des huelhes e es branques des arbes ei produsida per ua queiguda dera pression intèrna der aigua. Aquerò ei atau pr’amor qu’es arbes, pendent eth dia hèn era fotosintèsi. Açò harie aumentar era pression laguens des teishuts vegetaus e atau huelhes e branques son mès mofles.

Es recercaires an podut confirmar que òc, qu’es posicions des huelhes e es branques des arbes patissen cambis pes cicles lum-escuror des plantes.

Totun, sense solei era fotosintèsi s’arture e era pression der aigua poirie patir ua queiguda e pr’açò huelhes e branques poirien inclinar-se. Es recercaires tanben an desvolopat ua auta ipotèsi : pendent eth dia es arbes espandissen mès es huelhes e branques entà profitar mès era lum. Mès açò ei tanben ua pèrta d’energia e sense solei non ac cau hèr. Serie atau ua manèra qu’an es arbes de sauvar energia.

Ara, era còla qu’a hèt aguest estudi, publicat ena revista online Frontiers in Plant Science, vòlen contunhar era recèrca entà sajar de descorbir quines son es causes que harien “qu’es arbes dormissen pendent es nets”. Tanben cau poder confirmar s’açò ei peth cicle lum-escuror o an un relòtge circadian intèrn.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *