Home TECNOLOGIA UN VILATGE EUROPÈU SUS LA LUNA
UN VILATGE EUROPÈU SUS LA LUNA
0

UN VILATGE EUROPÈU SUS LA LUNA

0

Una de las missions que l’Agéncia Europèa de l’Espaci alestís es bastir un vilatge sus la superfícia lunara. Malgrat que lo projècte pòsca èsser discutit per l’opinion publica europèa pr’amor que, de segur, i a fòrça mai de luòcs o personas qu’an de besonh d’aquel argent, la mapa del vilatge es ja estada aprovada per plusors governs europèus pr’amor de la competicion russa, chinesa e estatsunidenca.

Segon totas las poténcias espacialas, amb l’ISS o Estacion Espaciala Internacionala, n’i a pas pro per contunhar los viatges espacials.

Segon çò que confirma mai d’un mèdia italian coma lo sit web d’Il Corriere, la mapa de la vila lunara es ja estada facha e solament i aurà d’estacions de recèrca. I aurà pas d’ostals ni de restaurants. Li diràn Moon Village o Vilatge Lunar, e segon lo director de l’Agéncia Espaciala Europèa (ESA segon sa sigla anglesa), Johann-Dietrich Wörmer, serà la seguenta mission europèa dins l’espaci.

La bastison d’aquel vilatge lunar intrariá dins los plans de las missions de l’ESA pels dos ans que venon. Per o far i son estats destinats 10,3 miliards d’èuros. “La lista dels païses que i vòlon participar es ja estada facha –çò diguèt Wörmer–. E, a mai, i a plusors entrepresas privadas que tanben i son interessadas. Malgrat que lo programa encara aja d’èsser mai desvolopat, la Luna es ja estada causida coma la mission europèa venenta”.

Una estacion scientifica

La causida d’aquela mission europèa, totun, arribèt après la signatura d’una convencion amb los Estats Units, en Colorado, fa gaire. Lo futur de l’exploracion espaciala i èra discutit e la necessitat de bastir d’estacions espacialas en defòra de la Tèrra venguèt lèu una realitat. Segon totas las poténcias espacialas, amb l’ISS o Estacion Espaciala Internacionala, n’i a pas pro per contunhar los viatges espacials. E China E Russia an ja avisat que lèu bastiràn de vilatges lunars.

Una de las missions que l’Agéncia Europèa de l’Espaci alestís es bastir un vilatge sus la superfícia lunara.

Amb lo president Bush foguèt establit la bastison d’un vilatge lunar coma la mai granda prioritat del programa espacial estatsunidenc. Mas puèi, Obama diguèt qu’aquò èra pas de besonh. Segon aquel president, èra mai important d’arribar sus Mart primièr. E lo projècte “Viatge devèrs Mart” venguèt una realitat.

Foguèt a partir de març de 2018 que l’ESA comencèt de sosténer seriosament la vision de son director Wörmer sus lo bastiment d’un vilatge lunar pr’amor que d’autres païses de la planeta i podián arribar abans. “Serà un vilatge ont i aurà pas de restaurants ni d’ostals –çò confirmèt Wörmer–. Solament de bastiments scientifics e de recèrca coma en Antartida. Serà un luòc ont reculhir de donadas, pas mai”.

Segon l’ESA, lo Vilatge Lunar sèra bastit sus l’autra fàcia del satellit e i aurà de telescòpis per melhor espepissar l’espaci. A mai, lo Pòl Nòrd de la Luna pòt donar de glaç e d’aiga que poirián ajudar a fabricar d’oxigèn per los cosmonautas e los motors. Serà una estacion pionièra per l’exploracion de luòcs mai luènhs de l’espaci.

Amb lo supòrt ara de la NASA, que vòl bastir una vila lunara ont i aurà bàsicament de robòts, l’ESA e los estatsunidencs trabalharàn amassa per far lèu d’aquela vila una realitat. Serà, çò dison, una estacion ideala abans lo començament del viatge devèrs Mart. Totun, i a ja de païses europèus qu’an mostrat lor prudéncia sus aquela far. Roberto Battiston, president de l’Agéncia Espaciala Italiana ven de confirmar que, uèi, aquel projècte es solament una idèa, pas mai: “Cal far d’investiments financièrs gigantasses per rendre lo projècte viable, e Euròpa a pas aquel argent uèi lo jorn. Totun, çò soslinhèt Battiston, lo bastiment de vilatges espacials sus la Luna e Mart serà realizat de manièra internacionala e per tant cal una vision geopolitica qu’es pas encara arribada”.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.