Home PALEONTOLOGIA OMININS EN EURÒPA E ASIA HÈ 1,95 MILIONS D’ANNADES
OMININS EN EURÒPA E ASIA HÈ 1,95 MILIONS D’ANNADES
0

OMININS EN EURÒPA E ASIA HÈ 1,95 MILIONS D’ANNADES

0

Ja i auie ominins en Euròpa e Asia hè aumens 1.95 millions d’annades segontes ua còla de paleontropològs que trapèc diuèrsi uassi talhadi per ominins en Grăunceanu, en Romania. Eth descorbiment demòstre donques er espandiment des ominins en aguesti continents en aquera epòca.

“Dehòra d’Africa eth lòc mès ancian d’Euròpa on siguèren trapadi ominins ei Dmanisi, en Georgia, çò didec Sabrina Curran, dera Universitat d’Ohio. Apartien a ua epòca que va des 1.85 milions d’ans enquia es 1.77 milions mès tanben i auien fòrça especimèns ominins e tanben fòrça esturments de pèira e tanben de caça”.

 Açò demòstre ua preséncia ominina segura en sud e oèst asian e er èst europèu ja pendent eth Pleistocèu mès modèrn e açò confirme er espandiment ominin dehòra d’Africa e com açò passèc. E un lòc que poirie tanben ajudar a conéisher melhor aguest espandiment ei Grăunceanu, situat ena vath der arriu Olteţ, en Romania.

Dehòra d’Africa eth lòc mès ancian d’Euròpa ei Dmanisi.

Un lòc damb 31 espècies trapades

Mès de 31 espècies diferentes d’animaus siguèren trapades en Grăunceanu, com mamots, buèus e cèrvis, jirafes, shivaus, rinocèros, diuèrses espècies carnivòres, romesigaires, òstres, mones e pangolins. Toti es uassi siguèren analizadi. Segontes Curran non esperauen guaire en començar mès dempús trapèren uassi talhadi. E açò situe Dmanisi site in Georgia en ua epòca totau de 200.000 annades. E donques Romania demòra com un lòc clau entara compreneson der espandiment des nòsti ancessors.

Entàs cercaires es ominins mès ancians ja comencèren a espandir-se per tota Euròpa e Asia en tot demostrar ua capacitat de suverviuença estonanta.  Er estudi siguec publicat ena resvita scienticia internacionau Nature Communications.

Era Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.