Home PALEONTOLOGIA ES PALEONTOLÒGS DESCORBISSEN UA NAUA ESPÈCIA D’ESLASMOSAURE FÒRÇA ESTRANHA
ES PALEONTOLÒGS DESCORBISSEN UA NAUA ESPÈCIA D’ESLASMOSAURE FÒRÇA ESTRANHA

ES PALEONTOLÒGS DESCORBISSEN UA NAUA ESPÈCIA D’ESLASMOSAURE FÒRÇA ESTRANHA

0

Er elasmosaure aurà coma nom Traskasaura sandrae, e hège enquia 12 m de longada. Ère un tipe de plesiosaure que demoraue ena mar deth Cretacèu, ara hè 85 milons d’annades. Totun, tanben auie ua estranha mescla de caracteristiques primitiues e derivades e açò hè d’aguest elasmosaure ua espècia fòrça diferenta des autes elasmosaures.

Eth fossil d’aguesta espècia dec diuèrsi òssi com un umèr isolat dret e tanben ua esquelata joena parciau fòrca ben conservada qu’inclutz eth torax, era centura e diuèrsi auti òssi. Ja ère estat descrit en 2002, mès es fossil d’aguest elasmosaure venguec fòrça celèbres pr’amor que sigueren adoptadi pera província dera Colombia Britanica, en Canadà.

“Es fossils de plesiosaures sigueren reconeishudi dempús de decades d’estudi pera Colombia Britanica, çò didec F. Robin O’Keefe, dera Universitat de Marshall, e autor deth principau estudi sus aguesta espècia. “Totun, era identitat d’aguesta espècia demorèc un mistèri maugrat que tanben siguec adoptat coma fossil provincial dera Columbia Britanica en 2020.”

Damb Traskasaura sandrae eth Pacific a ja, un reptil mesozoïc.

Era fin deth mistèri

“Totun, ara auem podut resólver aqueth mistèri, çò apondec O’Keefe. I auie ua confusion scientifica ath torn deth nom d’aguest taxon e açò ei fòrça normau pr’amor qu’a ua mescla de caracteristiques primitiues e derivades. Era sua espatla, per exemple, ei fòrça diferenta dera de toti es auti elasmosaures qu’auem descorbit enquiara”.

“Damb era adopcion deth nom de Traskasaura sandrae, eth Nòrd-Oèst Pacific a, fin finau, un reptil mesozoïc que pòt considerar pròpri”, çò afirmec O’Keefe. “Atau demore restacada ua region qu’ei aué coneishuda pera sua fòrça rica vida marina actuau e anciana. Ena descripcion dera espècia de 2002 deth fossil, non volien classificar-lo coma nau genre pr’amor que solament auien ua esqueleta d’adult d’eslasmosaure. E toti es cercaires que i trabalhèren èren d’acord en açò”.

Totun, era trobalha d’ua naua esqueleta parciau fòrça ben conservada ajudèc es cercaires a auer mès lutz sus era morfologia d’aguesta espècia.  Eth fossil nau siguec trapat en arriu Puntledge, en Colombia Britanica, Canadà. Açò permetec, fin finau, poder identificar eth fossil com un nau genre e ua naua espècia d’elasmosaure. Atau, Traskasaura sandrae auie un còth fòrça long damb aumens 36 vertebres cervicaus fòrça conservades que senhalen que ne poirie auer enquia 50. E en còth dilhèu mès, çò confirmèc O’Keefe”.

“Aué, e maugrat que non coneishem guaire sus era conducta de Traskasaura sandrae, sabem qu’auie ua longa lista de caractèrs autapomòrfs enes òssi que senhalen qu’auie granes capacitats entà nadar cap enjós. E aguesta mescla de caracteristiques primitues e derivades demòre restacada ath sòn estil de caça. Es sues predes sigueren, çò de mès segur es amonites que i auie en abondància ena region e que son fòrça coneishudes”. Eth nau estudi siguec publicat ena revista online Journal of Systematic Paleontology.

Era redaccion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.