Home ISTÒRIA LOS PRIMIÈRS AFRICANS
LOS PRIMIÈRS AFRICANS
0

LOS PRIMIÈRS AFRICANS

0

Cossí se desvolopèt l’intrada de l’elevatge en Africa fa pus de 5000 ans? E qualas dralhas seguiguèron los animals domestics, fasiá gaire, vèrs lo còr d’Africa? Es çò qu’una còla d’arqueològs de las universitats Stony Brook e de Saint Louis e l’Escòla de Medecina d’Harvard volguèron estudiar e ara n’an obtengut de responsas pro precisas.

S’estudièt l’ADN de 41 esqueletas.

Per ansin, la primièra forma de produccion d’aliments en Africa que s’espandiguèt foguèt l’elevatge de vacas, cabras e fedas. Es un tipe de vida, tanben conegut coma pastoralisme qu’encara sosten de milions d’abitants d’Africa que vivon delà lo Sahara.

“Uèi, l’Africa de l’Èst es un dels luòcs de la Tèrra pus divèrses geneticament, lingüisticament e culturalament, çò diguèt Elizabeth Sawchuk, bioarqueològa e cap d’aquel nòu estudi. Avèm pogut confirmar cossí arribèron las primièras dins la val del Rift en Kenya e Tanzania, fa de milièrs d’annadas. E aquò foguèt pas de bon far”.

L’arribada del pastoralisme

L’estudi foguèt fach en tot estudiar geneticament 41 esqueletas de sits arqueologics de Kenya, Tanzania e Zambia. Atal se poguèt confirmar l’intrada dels primièrs pastors en Kenya fa pus de 5000 ans. Puèi se desvolopèt lo pastoralisme e la cultura neolitica dins tota la val del Rift perque se crosèron amb d’abitants locals fa 4500-3500 ans. Lor origina èra lo nòrd-èst african.

Los pastors venián d’Africa del nòrd e oèst.

Puèi demorèron isolats en Africa de l’Èst pr’amor que trobèron d’importantas barrièras socialas qu’arrestèron un espandiment mai prigond d’aquel tipe de vida. Fa sonque 1200 ans i aguèt una nòva arribada de nòvas populacions en Africa de l’Èst. Lor origina foguèt l’Africa del Nòrd-Èst mas tanben l’Africa de l’Oèst. Amb aqueles grops s’espandiguèt encara pus lo pastoralisme del temps qu’arribava una tecnica nòva: la produccion e lo trabalh del fèrre.

L’estudi, publicat dins la revista numerica Science, dona una idèa pus clara de l’evolucion de la resisténcia a la lactòsa e de la facultat dels adultes de digerir la lach. En Africa de l’Èst foguèt una adaptacion genetica qu’es uèi plan presenta en de pastors kenyans e tanzanians mas que, contràriament a çò que se pòt pensar, foguèt pas brica abituala en los primièrs òmes, qu’avián amb eles l’elevatge e qu’arribèron a la region fa pus de 5000 ans.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.