Lo temps qu’es aquo ? Aquèu de còup qu’anetz vos dire, mai tot lo monde a la coneissança dau temps. Segur lo temp es ren d’autre qu’una affaire deis estres umans estent que n’en avem la percepcion de la naissença en jusca la mòrt. Aquèu temps nos es ritmat per lei jorns, lei nuechs, lo solèu, la luna, leis estelas, lei sasons, la natura, lei flors, lei fruechs … Per lo mesurar, vertadierament per mesurar deis intervales de temps qu’avem sonat durada, son estat inventats dei calendiers (Cf Lei calendièrs tras l’espaci-temps SAPIÈNCIA genièr 18 2017), dei pendulas, dei relotges, dei mostras, e per la mai granda precision dei relotges atomics.
A faugut esperar lo XVII-en siecle per materialisar la durada d’una seconda, es Christian HUYGENS que en 1656 fa brevetar un relotge regulat per un pendule que permès de batre la segonda ame precision. C. HUYGENS (1629 – 1695) era un matematician, fisician e astronome neerlandès, que per la mesura dau temps s’era inspirat deis ideas de GALILEO GALILEI (1564 – 1642) fisician italian qu’après seis observacions ame sa luneta avié emes l’ipotesa de la rotacion de la terra autor dau solèu e avié pensar de mesurar lo temps amé un relotge accionat per un pendule, mai que non avié realisat es HUYGENS eu meme, qu’a inventat lu ressort spiralat per lei mostras ço qu’a permès de faire una miniaturisacion per aguer qu’auquaren de portable ame una boana precision de mesura. Es per una durada de 7 siecles que lo temps es estat mesurat per lei relotges mecanics.
La descobèrta de la piezo-electricitat
En 1880 lei fraires CURIE, Pierre et Jacques, descobron la piezo-electricitat. An observat que lei critaus de quartz se cargon electricament quora son somès a una pression mecanica e qu’inversament qu’aqueles cristaus vibron quora son percorits per un corrent electric. Es una aplicacion de questa proprietat en 1927 que permès la fabricacion dei promiers relotges a quartz, de la talha d’un moble. Fau bien lo dire, es pas encara una miniaturisacion. Un corrent electric es applicat sur una fina lamela de cristau de quartz e aquèu d’aqui se mès a oscilejar segond una frequença de 32768 còups per segonda.
Fau rapelar que lei crònòmetres mecanics avion soncament una frequença de 5 hertz valent dire 5 coups per segonda adonc es un progès gigant que gigant dins la mesura dau temps. Lo mai coneigut dei fraires CURIE es PIERRE (1859 – 1906) fisician Francès qu’amè sa frema MARIE SKLODOWSKA (1867 – 1934) d’origina polonesa a descobert la radio-activitat. La frequencia es mesurada en hertz dau nom de HEINRICH HERTZ (1857 – 1894) fisician Germanic que en 1887 a descobert leis ondas electro-magneticas.
Despuei leis annadas 1960, la mostra a quartz s’es impausada, sa precision es de l’ordre d’una seconda per mès. Per aguer una mesura ben mai precisa, es en 1958 la fabrication dau relotge atomic. L’atome utilisat es aquèu d’un metau jaune clar moligas sonat CESIUM 133 ; Aquel atome a una frequencia força precisa de transicion per passar d’un estat d’excitacion a un autre. La segonda corespond a 9 192 631 770 bataments de l’atome.
En 1967, lo trezenca conferencia generala deï pès e mesura cambia la definicion de la segonda qu’era estada facha en referencia a la revolucion de la terra a l’entorn dau solèu siegue la : 31 556 925,97 ena partida de l’annada tropica de 1900 (laps de temps entre 2 equinoxes de la prima).
La novela es : « La segonda es la durada de 9 192 631 770 periodas de la radiacion que corespond a la transicion entre lei dos nivèus iperfins de l’estat fondamentau de l’atome de cesium 133 ».
A l’ora d’ara lei relotges atomics son corament utilisats per se reperar sus la terra e sus la mar estent que son estats satelisats per :
Lo G.P.S. (GLOBAL POSITIONING SYSTEM) American amé 24 satelits en orbita mejana de 200 kilometres
Lo GLONASS Russe
Lo BEIDU Chinès
Lo GALILEO european
Lei mesuras son facha amé deis ondas electro-magneticas a la vitessa de pas luenh de 300 000 km/s. Permès d’establir la latituda, la longituda e l’altituda amé una precision de quauques centimetres. Per donar una idea una error de mesura d’una nanosegonda valent a dire d’un miliardieme de segonda entrina au sòu un escart d’environ 30 cm. Estent la vitesse de rotacion dei satelites fau tenir compte de la teoria de la relativitat d’ALBERT EINSTEIN (1879 – 1955) fisician germanic naturalisat suisse puei american. Teoria de la relativitat restrencha en 1905, teoria de la relativitat generale en 1916.
Quaqueis importantas duradas
Origina de l’univers estimada a 13,7 – 13,8 miliards d’annadas.
Origina de la terra estimada a 4,5 miliards d’annadas.
Origina de la vida estimada a 3,5 milions d’annadas.
A l’ora d’ara sabem pas ço qu’es vertadierament lo temps despuei lei teorias de la relativitas – restrencha de 1905 generala de 1916, sabem qu’exista pas de temps absolu mai qu’es relatieu que passa mai d’aise quora la vitessa d’un cor creisse. Dins la mecanica quantica MAX PLANCK a definit un quantum de temps dich temps de PLANCK :
T(f) = 5,391.10-44segondas qu’es un temps minimum (non pu estre trobat una durada inferiora e un quantum d’espaci qu’es la distrancia percorut per la lum pendant lo temps de planck L(p) = 1,616252. 10-35 metre.
D’apres questa teoria lo temps non es continut e s’escolan per pichon blòcs de temps de PLANCK.
Temps relatieu ?
Temps quantica ?
Coma ongan non exista de teoria unificada de la relativitat e dei quantas, lo temps fisic demora encara misterios….
Lo Relotge atomic lo mai precis a l’ora d’ara es estat realisat per una chorma dau « National Institute of Standards and Technology » e l’Universitat dau Colorado (U.S.A.) Fonciona amé deis atomes de strontium manteguts a una foarça bassa temperatura per aguer un gaz quantic son descaltge es de 1,5 segondas per una durada d’un milion de miliards d’annadas ço qu’es vertadierament precis que precis : Dins una annada li a environ 31 milions de segondas. Dins un million de miliards 31 milions de milions de miliards, siegue 31 000 000 … 000 000 segondas. 21 zéros. Un nombre mai que mai grandas !
Article de Joan-Glaudi Babois*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
