Home ISTÒRIA LO PRIMIÈR NÒM DE L’ISTÒRIA UMANA
LO PRIMIÈR NÒM DE L’ISTÒRIA UMANA
0

LO PRIMIÈR NÒM DE L’ISTÒRIA UMANA

0

Un dels documents pus importants de l’umanitat es pas cap epopèia istorica o cap tractat de filosofia nimai una declaracion religiosa. Es una lista de escambis d’òrdi da fa mai de 5.000 ans e dins aquesta i a çò qu’es considerat coma lo primièr nòm de l’istòria mondiala. Es pr’amor d’aquò qu’aquel tèxt es important. Es una taula d’argila amb lo nòm de Kushim.

Pendent l’epòca que l’òme comencèt a escriure, a l’anciana vila d’Uruk, los sumerians (que creèron l’o sistèma cuneifòrme) comencèron a registrar donadas economicas per gerir un mon mai e mai urban. Una d’aquelas taulas d’argila foguèt escricha aperaquí l’an 3.100 aC. I ditz : 29 086 mesuras d’òrdi pendent 37 meses Kushim. L’interpretacion pus acceptada per la comunautat istorica es que lo tèxt abans dich poiriá voler dire :  Un total de 29 086 mesuras d’òrdi foguèron recebudas pendent 27 meses. Signat : Kushim.

Lo primièr nòm uman

Kushim e la siá signatura son uèi plan celèbres pr’amor que representan lo primièr nòm d’una persona en un tèxt escrich de tota l’istòria de l’umanitat. Es pas lo nòm d’un rei o un preire nimai un conquistaire mas d’un administrador d’òrdi. Aquò es plan important pr’amor que l’escritura anteriora parla de numèros, mercas o manjar.

Segon plusors istorians es lo primièr còp qu’un uman decidís escriure e registrar lo nòm d’una persona.

Segon plusors istorians es lo primièr còp qu’un uman decidís escriure e registrar lo nòm d’una persona pr’amor qu’es un individú unic e desparièr d’autres malgrat qu’aperten a un collectiu. Se la majoritat d’istorians o accèptan, pas totes o fan. Qualcunes afirman de Kushim èra un títol professional. Mas l’evidéncia fa pensar que foguèt mailèi un nòm personal.

Los nòms personals fins alara èran orals. Amb l’escritura demorèron escriches fins a uèi e Kushim ne seriá lo pus ancian jamai trobat de tota l’istòria de l’umanitat. Aquò en Orient Mejan. A Euròpa del sud, lo primièr nòm arribèt un pauc mai tard.

Cal guardar l’an 1000 aC, quand los primièrs alfabèts e sistèmes epigrafics i arriban, plan influenciats pr’amor de fenicis o grècs (e puèi romans). A la region iberica los primièrs nòms (centenars) apertenon a aquesta cultura e pas a la cèlta. Son del sègle V aC. Malgrat aquò, fòrça d’aquestes nòms encara devon èsser deschifrats al 100%.

Lo nòm de Kushim coma nòm pròpri remembra lo concèpte d’identitat personala, la reconeissença de qualcun amb lo sieu nòm e aquò naissèt amb l’escritura. Kushim es important pr’amor que representa un individú que daissèt coneissença de la siá existéncia coma persona pr’amor qu’o registret de biais escrich. E demorèt coma lo pònt mai drech tre lo misteriós mond preïstoric e lo mond que comencèt en l’an 3.100 aC. Lo mond d’ara.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.