L’illa de Pascas es una illa de Chile situada a Polinesia, a l’ocean Pacific, a 3700 km de la vila chiliana de Caldera. A una superfícia de 163,6 km², çò que fa d’aquelas illa la mai granda de las illas de Chile e una populacion de 5035 abitants, mai que mai a Hanga Roa, capitala e lo solet vilatge de tota l’illa. La tèrra mai pròcha es l’illa de Ducie, qu’aperten al territòri britanic de las Illas Pitcairn.
L’illa es un de las principalas destinacions toristicas del país per mor de sa beutat e la misteriosa cultura ancestrala dels rapanui. Los moai son las rèstas mai ancianas d’aquela cultura. Per las conservar, lo govèrn chilian trabalha amb lo Conaf, lo Pargue Nacional Rapa Nui del còp que l’UNESCO las declarèt Patrimòni de l’Umanitat en 1995. 
Las Marquesas, las illas d’origina
Segon la tradicion orala, lo pòble rapanui auriá arribat en aquesta illa des d’una mitica illa nomenada Hiva, en tot èsser dirigits per Hotu matu’a, lor primièr ariki, o rei, d’aperaquí lo sègle quatre aprés lo Crist.
D’acòrdi amb de recercas arqueologicas, lor origina seriá la Polinesia, çò de mai segur, las illas Marquesas. De recentas teorias afirman que l’illa de Rapa Iti seriá la mitica Hiva, e d’ailà serián venguts los ancessors dels natius de l’illa de Pascas, segon la mitologia de l’illa de Pascas.
La societat rapanui, governada per l’ariki que demanava una origina dirècta dels dieuses, èra dividida en de tribús i amb de classas plan estratificadas. Cada tribú ocupava una zòna, totjorn amb un troç de còsta (nomentada en lenga rapanui Kāinga). La majoritat de la populacion demorava a l’interior de l’illa, al costat dels airals de cultiu.
Al litoral i avián de centres religioses, politics e ceremonials (coma en Anakena e Akahanga) i adoravan lors ancessors gaireben divins e representats pels moai. Encara se sap pas coma foguèt lo bastiment d’aquel milièr d’esculturas.
Los abitants de l’illa de Pascas visquèron a «Rapa Nui» o «Illa de Pascas» dempuèi lo sègle IV. I arribèron dempuèi autras illas. Maugrat que l’illa es a Oceania, politicament aperten a Chile. E maugrat qu’es situada mai o mens en linha drecha prèp de Caldera (region d’Atacama), aperten administrativament a la region chiliana de Valparaiso.
Un article d’Andrés López*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion
