Home TECNOLOGIA L’AVENIDOR DE L’UMANITAT
L’AVENIDOR DE L’UMANITAT
0

L’AVENIDOR DE L’UMANITAT

0

Segon qualques expèrts, l’IA sap pas çò que fa e es una menaça pels umans. Pr’amor qu’es a mand de cambiar de leis, l’etica o la quita societat a una velocitat que menaça la dignitat umana. Un d’aqueles expèrts es la doctora Maria Randazzo, de l’Universitat Charles Darwin d’Austràlia que vòl avisar de la manca legala de leis per protegir l’umanitat de l’IA.

Per Randazzo, las leis actualas protegisson pas lo drech a reténer una cèrta informacion coma privada, a èsser autonòm o encara d’evitar de patir la discriminacion. Per aquela cercaira, lo grand problèma de l’IA uèi es que daissa l’umanitat incapabla de far de leis per se protegir contra cèrtas accions de l’IA e que pòdon èsser dangierosas. E per tot aquò l’IA es un risc màger contra los dreches umans, çò apond Randazzo.

Car Randazzo tròba que la tecnologia actuala es a cambiar lo païsatge etic uman occidental a mai de las siás leis. E aquò crèa un dangièr per las valors democraticas de mai en mai. Aital, i a pas encara de proteccion legala contra d’atemptats de l’IA contra la privacitat, l’egalitat, l’autonomia o los dreches intellectuals del fach dels algorismes.

Lo grand problèma

L’IA sap pas çò que fa.

E tot aquò crèa un problèma gigantàs, pr’amor que la majoritat de las accions de l’IA pòdon pas èsser seguidas e doncas se pòt pas jamai saber se l’IA a atemptat contra aqueles dreches e la dignitat umana. «Es significatiu de descobrir que lo fach s’empejora pr’amor que i a pas cap lei contra aquò, çò ditz Randazzo. L’IA es un succès de l’engenhariá umana mas es pas una capitada de conducha cognitiva». “L’IA sap pas çò que fa. I a pas cap de pensada coma n’avèm los umans, solament ten de modèls de reconeissença desguisada de repeticion, empatia o memòria», çò afirma la cercaira.

Segon la scientifica, l’UE seriá a mand de trobar un camin per protegir la dignitat e los dreches umans mas es pas lo meteis camin que lo dels Estats Units o de China. Cal aver d’instruments comuns a tota la planeta pr’amor que, si que non, los umanas serem solament de numèros, e pas pus d’umans. L’umanitat pòt pas èsser tractada coma se i aguèsse pas cap de fin del camin. L’estudi d’aquela cercaira foguèt publicat fa gaire dins lo numeric Australian Journal of Human Rights amb lo títol «La dignitat umana a l’èra de l’IA: una vision de las leis actualas». E la cercaira ne vòl far mai.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.