La Patagònia es la region la pus meridionala del continent american. Mai al sud i a pas pus res. L’airal s’espandís al long de près d’1.060.631 km², situats entre Chile e Argentina e es devesit pels Andes. Uèi lo jorn òm reconeis qu’aperaquí un 75,50% de la Patagònia seriá argentina e un 24,50% chilena.
La limita septentrionala argentina de la Patagònia uèi seriá lo flume Colorado, quand arriba a la mar. La limita de la part chilena seriá al sud lo Cap d’Hornos e al nòrd la region coneguda coma Nord-Patagònia, que fa frontièra amb Auraucania.
Òm pòt trapar las montanhas del Andes per tota Patagònia, a la part chilena mas tanben a l’argentina. E son de montanhas cobèrtas per de forèstes e de bòsques de conifèrs e d’autres arbres de clima freg. Pus al sud encara i a de pichonèls arbrilhons e una mar d’èrba qu’aperten a la zòna de Magallanes. Lo clima es mai sec quand mai al sud, e lo sòl ven tanben pr’amor d’açò de mai en mai pauvre organicament.
Maugrat que, a mai nautor, mens zònas fertilas, tanben i a las celèbras mallinas o vegas al fonz de las vals, mai fertilas pr’amor que i a tanben pus d’umitat. Lo clima general de la Patagònia es divèrs e doncas pòt èsser suau o freg segon l’altitud. L’airal pus occidental a un clima mai fred e umit e i a fòrça pluèjas. La region pus orientala, pasmens, a un clima mai sec, e mens pluèja, franc de l’airal pus pròche al l’ocean Atlantic.
Lo paradís sus la Tèrra
La Patagònia es un dels luòcs mai polits de la planeta e ambedós estats que l’an son uroses pr’amor qu’es visitada per fòrça toristas. I traparàn de lacs e de montanhas, de flumes e de plajas, de camins, de vals e una gastronomia estonanta. Los Andes es l’accident orografic mai conegut, amb una mejana d’altitud de fins a 2 500 mètres de nautor. Lo som mai naut es ailà lo volcan Domuyo amb 4.709 metres.
Lo volcan Domuyo es plan luenh d’èsser, pasmens, la cima la pus nauta dels Andes car l’Aconcangua a aquel recòrd amb mai de 6.960 metres. Es una montanha argentina mas qu’es en defòra de la Patagònia.
A la Patagònia tanben i podèm trapar lo ponch lo pus bas de tot lo continent american e conegut amb lo nom de Grand Bas de Saint Julian, a 108 mètres negatius sul nivèl de la mar. La Patagònia es una region plan granda, mas amb sonque 2.410.800 d’abitants.
La part argentina se devesís en dos airals, Patagònia Nòrd e Patagònia Sud desseparadas ambedoas pels Andes e un clima mai umit, amb de grands lacs e glacièrs e un sens nombre de bòsques. La Patagònia que demòra en defòra d’aquel airal, totun, es sonque coberta per d’arbrilhons e desèrt freg. A la part chilena, pasmens, i a mai glacièrs e de fjòrds, amb la tundra qu’arriba fins al Cabo d’Hornos.
De bèls mamifèrs coma lo huemul, una sòrta de cèrvi local, lo podó, de pumas e de maras, de lèbres de Patagònia (màgers que las europèas) a mai de rainards, de condors, de cicnes de cuòl negre e d’autres polits aucèls i visquèron totjorn al costat de la fauna de la còsta amb de lops marins, d’elefants marins, de còrbs marins, de dalfins, de pingüins e d’autres aucèls e mamifèrs marins e que, totes amassa, fan d’aquela region una de las pus bèlas e divèrsas de la planeta.
Un article d’Andrés López*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion
