Home GEOGRAFIA DAISETSUZAN
DAISETSUZAN
0

DAISETSUZAN

0

Lo pargue nacional de Daisetsuzan (大雪山 国立 公園) tanben conegut pels japoneses coma Taisetsuzan, es situat a la zòna nòrd del Japon, al centre montanhós de l’illa d’Hokkaido. Es lo màger pargue nacional de tot Japon, amb una superfícia de 2.267,64 km².

Lo nom de Daisetsuzan vòl dire “granas montanhas nevadas”  e es un brave nom per aquel pargue, car dins i a 16 montanhas amb mai e 2 000 mètres d’altitud sus lo nivèl de la mar.

Taisetsuzan balha qualcunes dels paisatges plus espectacloses e rars de tot Japon. La montanha Asahidake a 2.290 mètres de nautor e es la pus nauta de la prefectura d’Hokkaido. Lo pargue s’espandís, pasmens, al long de las prefecturas d’ Hokkaido, Kamikawa e Tokachi.

Dins lo pargue i a de dralhas pels visitaires que vòlon dintrar dins la natura pus blosa. Aital, òm pòt gausir tanben de grands lacs de montanha, de polidòtas fònts d’aiga e tanben de forèstes estonants. Daisetsuzan, foguèt creat coma pargue nacional en 1934.

Diferents tipes de montanha

Dins Daisetsuzan i a divèrses grops de montanhas volcanicas e caduna a d’estratovolcans, los unes sus los autres. Aquò es aital pr’amor que cada còp que sorgís un nòu trauc per alendar de la montanha, i creis puèi una nòva montanha. Aprés lo temps, aquò entraïnarà tornarmai la naissença d’un nòu trauc per alendar del volcan e puèi una nòva montanha volcanica. I a tres grops volcanics dins Daisetsuzan; Daisetsuzan, Tokachy e Shikaribetsu.

La distribucion dels grops volcanics se situa, mai que mai, a l’airal nòrd del pargue mas tanben a la zòna de Tokachi. Puèi i a lo grop volcanic de Shikaribetsu, amb de montanhas amb una nautor superiora als dos mil mètres de nautor.

Dins de cada grop, la montanha Asahi seriá la pus nauta del grop volcanic de Daisetsuzan. Dins lo grop de montanhas de Tocachi, per contra, la pus nauta montanha ne seriá tanben la Tocachi, amb lo meteis nom. Fin finala, la mai nauta montanha del grop volcanic de Shikaribetsu es l’Ishikari.

De soslinhar que la montanha Ishikari se tròba situada pròcha del flume Ishicari, lo pus long d’Hokkaido e lo tresen mai long de tot Japon, amb mai de 268 quilomètres de longor e que deuriá desbocar directament a l’ocean Pacific. Mas pr’amor de la lava dels volcans morís a la desbocadura de l’abadiá d’Ishikari e pas al mar.

Lo pargue de Daisetsuzan es tanplan plan celèbre pr’amor dels sieus prats alpins e tanben los airals mai isolats amb fòrça natura e un sens fin d’espècias brica abitualas de trapar o espepissar coma lo Pika, un pichonèl mamifèr amb d’aurelhas ponchudas, pautas cuèrtas e sens coa que ja n’aviam parlat a Sapiéncia abans, mas tanben i a fòrça orses bruns.

Los bòsque de Daisetsuzan an pertot d’arbres coma l’avet de Jezo (Picea jezoensis), o encara l’avet de Sakhalin (l’Abies sachalinensis). A Hokkaido i a mai de 450 espècias alpinas de plantas diferentas e mai de la mitat son a Daisetsuzan.

Aquel pargue tanben es plan conegut per un sens fin de fònts termalas, plan aimadas pels japoneses, e, per ansin, los centres toristics d’aigas termalas mai celèbres son los d’Asahidake Onsen, Fukiage Onsen, Sōunkyō Onsen i Tenninkyo Onsen, plan pròches al pargue.

Un article d’Andrés López*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.