Home ISTÒRIA LA CONQUISTA DE L’AQUITÀNIA IBÈRA
LA CONQUISTA DE L’AQUITÀNIA IBÈRA
0

LA CONQUISTA DE L’AQUITÀNIA IBÈRA

0

Ne’s cau pas estonar guaire deu títol de l’article, pr’amor qu’ei pas pròpri mes de l’istorian roergàs Loís Puech, que ne parla au capítol deu medish nom de lo sieu libe Istòria de Gasconha (Istòria de Gasconha, 1999). Atau, Puech que confirma dab divèrsas pròvas istoricas que los abitants de l’antica Aquitània èran d’origina ibèra e donc plan diferents deus cèltas galls.

Atau, los aquitans, qu’escrivó Puech, que son testimònis de la guèrra començada dens l’an 58 abC entà conquistar la Gàllia. Los ibèrs d’Aquitània, pas restacats culturaument dab los cèltas e los Bèlgas, ne’s sentín pas afectats per aquera guèrra deu nòrd francés. Totun, Cesar qu’arrestè que los ibèrs aquitans demorèssen neutres, pr’amor qu’enviè a Crassus entà sosmetre Aquitània.

Crassus que crotzè Garona e qu’entrè au país deus Vitiobrigues (en Agenés). Lèu, los Sotiates, los lors vesins, se premaniguèron entà crear ua armada. “Lo rei deus Sotiates, Adiatuun, çò contunha Puech, qu’esperè Crassus a qualcunes quilomètres au nòrd de Sòs, qu’amaguè los sons cavalèrs dens lo darrèr d’ua sèrra e qu’ataquè puish l’avantgarda romana. La cavaleria Sotiate que’s retirè lèu e los romans que la seguín. Pendent la luta, la majoritat de las sotiates qu’estón aucits. Totun, pendent la hueita, poguèron arribar a la hortalessa de Sòs”.

La resisténcia ibèra aquitana

Adiatunn, davant de 600 guerrièrs, assajèt de trincar lo sèti mes ne s’i escadó pas.

Que caló començar un sèti entà har trantalhar los aquitans. Adiatunn, davant de 600 guerrièrs, assajèt de trincar lo sèti mes ne s’i escadó pas. Totun, que podó demandar ua capitulacion aunorabla e que l’avó.

Tots los autes aquitans que creèn ua aliança entà ensajar de resistir l’envasion romana e subervíver com país independentament. Los ibèrs de l’auta part deus Pirenèus que i envièn mei de 50.000 guerrièrs entà los ajudar. Qualcunes deus lors caps dejà avèvan lutat en tèrras ibericas contra Sertorius.

Mes tots qu’estón desfachats dens ua batalha de nom mesconegut mes que poirá plan estar situada , çò rapèra Puech, au país deus Tarusates (près de Miramon) e que caló enviar ostatges aus ganhants.

Los ibèrs aquitans n’envièn pas briga armada quan Vercingetorix demandè ajuda a tots los galls. Per contra, n’envièn a l’epòca d’August quan i avó ua susmauta grana contra los romans e qu’estón un còp de mei hèits trantalhar per Valerius Messala. La batalha que’s desvolopè au camp batalhèr de la Batalha. Puish, aquò que deishè escriut Puech, los ibèrs aquitans que vienón mei e mai latinizats e que vadón gascons. Los lors vesins, que conservèn la lor lenga (e tanben las deus aquitans) que vienón, totun, los vascons.

La Redaccion

Fotografia principau: Esperanza33/CC.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.